Resultats de la cerca frase exacta: 8

Diccionari de la llengua catalana
1. eximir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alliberar d'una obligació, d'una càrrega, d'una cura. Han estat eximits del servei militar. S'eximeix sempre de les obligacions.  [...]
2. exempció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'eximir; l'efecte. Exempció del servei militar. [...]
3. exemptar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eximir.  [...]
4. llicenciar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eximir del servei que es prestava. Eximir del servei a les files, donar (a algú) la llicència absoluta. Invitar a anar-se'n. Donar (a algú) el grau de llicenciat. Obtenir el grau de llicenciat. Va llicenciar-se en medicina i farmàcia. [...]
5. indultar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdonar (a algú) la pena o part de la pena que té imposada. Eximir d'una obligació. [...]
6. absoldre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eximir d'una pena, deure, obligació, responsabilitat. En el judici la van absoldre. Remetre (a algú) els seus pecats. Es va confessar i el sacerdot l'absolgué. El confessor el va absoldre de tots els pecats.  [...]
7. jubilar 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eximir del servei per raó d'edat o d'impossibilitat física (algú que exercia un càrrec o una feina) assenyalant-li una pensió vitalícia. Aconseguir la jubilació. Ja compta els dies que li falten per a jubilar-se. Experimentar una alegria viva, expansiva. [...]
8. excusar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
errada, una falta). Excuseu la meva tardança: no he pogut arribar abans. Tothom va excusar el teu oblit. Eximir. No podem excusar-nos de complir el nostre deure.  [...]