Perdonar (a algú) la pena o part de la pena que té imposada. Eximir d'una obligació. [...]

Eximir d'una pena, deure, obligació, responsabilitat. En el judici la van absoldre. Remetre (a algú) els seus pecats. Es va confessar i el sacerdot l'absolgué. El confessor el va absoldre de tots els pecats.  [...]

Eximir del servei per raó d'edat o d'impossibilitat física (algú que exercia un càrrec o una feina) assenyalant-li una pensió vitalícia. Aconseguir la jubilació. Ja compta els dies que li falten per a jubilar-se. Experimentar una alegria viva, expansiva. [...]

errada, una falta). Excuseu la meva tardança: no he pogut arribar abans. Tothom va excusar el teu oblit. Eximir. No podem excusar-nos de complir el nostre deure.  [...]

v tr dr [eximir] graciar.  [...]

f 1 [acción de eximir] exempció. 2 exempció. Exención fiscal, exempció fiscal.  [...]

v tr 1 [distribuir] dispensar. Dispensar elogis, ajut, dispensar elogios, ayuda. 2 [eximir] dispensar, eximir. El van dispensar del servei militar, le dispensaron del servicio militar. 3 [excusar] dispensar, perdonar, excusar, disculpar. 4 dispenseu! (o dispensi!) ¡dispense!, ¡dispense usted!, [...]

v tr [carga, obligación] exonerar, eximir.  [...]

v tr 1 p fr eximir. v pron 2 eximir-se.  [...]

v tr 1 [sustituir] rellevar. 2 [eximir] rellevar. Relevar a alguien de una obligación, rellevar algú d'una obligació. 3 [en pintura] rellevar. 4 mil [a un centinela] rellevar. 5 fig i p fr [ensalzar] rellevar.  [...]