FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sent gelosia. Un marit gelós. Els enamorats són tots gelosos. Està gelós del seu germà petit, que tot el dia és amb la mare. En la poesia trobadoresca, marit que, engelosit per l'amor entre la seva muller i el trobador, resulta sempre escarnit i sovint enganyat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encomanar, endossar (a algú) un treball, un encàrrec, no gens còmode o agradable de fer. Encarregar-se . Quan es va casar, va haver d'encarranquinar-se dels gossos del seu marit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., ordenar (dos escuts matrimonials) de manera que, en l'escut resultant, la meitat destra de l'escut del marit és unida a la meitat sinistra del de la muller. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Germà del pare o de la mare. Marit de la tia o de l'oncle. Oncle i tia. Els oncles de Terrassa. oncle valencià A Catalunya, cosí del pare o de la mare. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Marit que es deixa governar per la dona. Parla d'aquest negoci amb la dona, perquè l'home és un calçasses. Home excessivament condescendent. És un calçasses i els seus amics se n'aprofiten. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure profit, un guany, d'un afer, d'un encàrrec, etc. Sols els guia l'interès de lucrar. El marit es lucra de la muller. La denúncia fou feta per lucrar-se amb els béns de la biblioteca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
marit, la meva muller. a la meitat En el punt equidistant dels extrems. Ja som a la meitat del camí. Divisió de les dues que presenten certes societats tribals la pertinença a la qual és a través del parentiu i és exclusiva. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mot escrit de la mateixa manera que un altre de diferent pronúncia i de diferent significació. Mot que procedeix d'un ètim diferent al d'un altre amb el qual forma un grup unit pel sentit. Els heterònims marit i muller, cavall i euga, oncle i tia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar un cobricel (damunt un llit, un altar, etc.). Cobricelar un llit, un bressol. Un dosser, un baldaquí, un cobricel, cobrir (un llit, un altar, etc.). Un baldaquí cobricela l'altar. Cobrir com amb un cobricel. L'arbre que cobricela els ossos del seu marit difunt. [...]
