FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No fidel, mancat de la deguda fidelitat. Un amic infidel. Un marit infidel a la seva muller. Una traducció infidel. Les nacions infidels. Persona que, en relació amb una determinada religió, en professa una altra o no en professa cap. Convertir els infidels. Predicar la religió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Flamarada que es fa tirant al foc un manat de branquillons secs, palla, fullaraca, encenalls, etc. A la vora del foc, amb bones xeres, es va eixugar la roba. Gatzara . Cada cop que es reunien feien xera. Afalac, carícia, festa. Una xera de marit no dura ni un xic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aportació voluntària de béns que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni. Un bon dot. Aportar en dot. Allò que aporta al convent una noia que es fa monja. Qualitat amb què la naturalesa ha adornat algú. El talent és un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fusta, etc. Incivil, groller, rude, ignorant. Aquell home és un animal. Una colla de nois que són uns animalets. Quin animalàs, el seu marit! Té una germana que és una animal. No siguis animal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donació voluntària que el marit fa a la muller, en el règim de separació de béns, que en certa manera compensa el dot que ella ha aportat. Allò que, en pagar quelcom, s'afegeix a allò que és convingut o degut. Va fer-li un escreix del 5 % sobre el valor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fill primogènit del sobirà. El príncep hereu. A la mort del rei, la princesa esdevingué reina. Membre d'una casa sobirana. El príncep de Mònaco. Marit d'una princesa o sobirana. Príncep consort. Muller d'un príncep. príncep elector Príncep del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
marit. Un home fidel a la seva muller. Un amic fidel. Un gos fidel al seu amo. Un home fidel a la seva paraula, als seus juraments. Verídic, exacte. Un testimoniatge fidel. Una traducció fidel. Cristià fidel. Congregació de fidels. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Animal, principalment quadrúpede, especialment de càrrega. Persona rude, intractable, brutal, incontinent, que hom pot assimilar a una bèstia. El marit era una bèstia, pobra dona. bèstia bruta Persona brutal. bèstia negra Allò que és o es considera [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
) del costat d'una altra, d'enmig de les altres. Separar dos que es barallen. Separar el cap del cos. L'Esteve s'ha separat de la seva dona. Separar-se marit i muller. Aneu plegats: no us separeu mai. Destituir (algú) del càrrec que exercia. Estar situat (entre dues o més coses o persones [...]
