síl·laba (es produeix un diftong), o bé es pot elidir una de les dues vocals.
Entre altres factors, el contacte es resol d'una manera o d'una altra segons si les vocals són àtones o tòniques i segons la posició que ocupen.
1. Vocal tònica seguida de vocal àtona
Si la segona vocal és i o u, es forma [...]
En els diftongs decreixents la segona vocal és sempre la i o la u, que en aquesta posició funcionen com a semivocals. Els diftongs decreixents són:
ai: ai-re, mai
ei: rei-na, re-mei
ii: mus-tii, no-vii
oi: boi-na, noi
ui: a-vui, cui-na
au: blau, cau-re
eu: creu-re, peu
iu: ca-ga-niu, ciu-tat [...]
, pixallits; Flix. En el cas de u, s'escriu x quan la u és una semivocal i forma diftong amb la vocal anterior: disbauxa, rauxa.
La seqüència ix es pronuncia diferent segons els parlars: en la major part dels parlars orientals no es pronuncia la i, mentre que en la major part dels parlars occidentals i del [...]
En la majoria de parlars orientals, en posició àtona, el sistema vocàlic es redueix a tres vocals: vocal neutra, [i] i [u]. Ara bé, en alguns casos concrets no hi ha reducció vocàlica o aquesta reducció no es produeix de manera general.
Un d'aquests casos és la terminació -eo dels mots vídeo i [...]
Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]
Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de mots començats amb vocal o hac:
l'avi
l'Albert
l'hereu
l'Ignasi
l'insecte
n'Hug
l'univers
n'Anna
l'u
l'Úrsula
l'autoritat
el dia d'avui
l'organització
pota d [...]
vocal és plana, mentre que és aguda si acaba en consonant. En el cas concret de les sigles que comencen amb la u de universitat, generalment aquesta u és àtona i, per tant, no hi ha apostrofació, perquè es tracta d'un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la UOC (si es llegeix 'la uoc')
la [...]
Fitxa
7569/6Darrera versió: 15.11.2022
Títol
Apostrofació davant de sigles de noms d'universitats
l'UOC o la UOC?
Resposta
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en vocal és plana, mentre que és aguda si acaba en consonant. En el cas concret de les sigles que comencen amb la u de universitat, generalment aquesta u és àtona i, per tant, no hi ha apostrofació, perquè es tracta d'un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la UOC (si es llegeix 'la uoc') la UAB (si es llegeix 'la uab')
Quan la sigla es llegeix lletrejada, l'accent recau sobre la vocal tònica de l'última lletra. Com en el cas de les sigles llegides com un mot, com que la inicial de la sigla sol ser una u (de universitat), aquesta vocal és àtona i, per tant, l'article la tampoc no s'apostrofa. Per exemple:
la URL (si es llegeix 'la u-erra-ela') la UAB (si es llegeix 'la u-a-be' )
La sigla també es pot llegir desplegada, i aleshores, quan el primer mot de la sigla és universitat, l'article tampoc no s'apostrofa, perquè és un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la URV (si es llegeix 'la Universitat Rovira i Virgili') la UJI (si es llegeix 'la Universitat Jaume I')
ema
n
ena
o
o
p
pe
q
cu
r
erra
s
essa
t
te
uu
v
ve / ve baixa
w
ve doble
x
ics / xeix
y
i grega
z
zeta
Les lletres k i w només es troben en paraules d'origen [...]
conversa havia fluït animadament.
En canvi, la forma fluid pot funcionar com a adjectiu o com a substantiu i no porta dièresi perquè les vocals del grup ui formen diftong. Així, s'han de pronunciar amb un sol cop de veu (l'accent recau sobre la u). Per exemple:
La tinta és una substància fluida.
Té un [...]
de la seva autoritat;
quan és una forma del verb usar (en parlars baleàrics i alguerès): Sempre ús el llapis per fer els mots encreuats.
S'escriu us en els casos següents:
quan és un pronom feble: Us vull donar les gràcies;
quan és el nom de la lletra u, en plural: Confon les us amb les [...]
Fitxa
7569/6Darrera versió: 15.11.2022
Títol
Apostrofació davant de sigles de noms d'universitats
l'UOC o la UOC?
Resposta
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en vocal és plana, mentre que és aguda si acaba en consonant. En el cas concret de les sigles que comencen amb la u de universitat, generalment aquesta u és àtona i, per tant, no hi ha apostrofació, perquè es tracta d'un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la UOC (si es llegeix 'la uoc') la UAB (si es llegeix 'la uab')
Quan la sigla es llegeix lletrejada, l'accent recau sobre la vocal tònica de l'última lletra. Com en el cas de les sigles llegides com un mot, com que la inicial de la sigla sol ser una u (de universitat), aquesta vocal és àtona i, per tant, l'article la tampoc no s'apostrofa. Per exemple:
la URL (si es llegeix 'la u-erra-ela') la UAB (si es llegeix 'la u-a-be' )
La sigla també es pot llegir desplegada, i aleshores, quan el primer mot de la sigla és universitat, l'article tampoc no s'apostrofa, perquè és un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la URV (si es llegeix 'la Universitat Rovira i Virgili') la UJI (si es llegeix 'la Universitat Jaume I')