1.
esvoranc
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
forat, estrip, trenc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
esbaldrec
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
esboldrec esvoranc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
esquinç
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 estrip(->) esqueix esparrac esvellec(a la roba) esvoranc, esquinç gros. 2 Torçada o distensió d'una articulació. distorsió Cp. torçada Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
bretxa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
portell esvoranc esbaldrec, bretxa que es fa en un mur, etc., que s'esbaldrega o enfonsa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
buit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
en alguna cosa. forat mossa, buit que hom fa en una cosa per encaixar-n'hi una altra. espai, buit de cossos sòlids. esvoranc llacuna, espai buit en la continuïtat d'un cos. Cp. interstici Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
foradar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fer un forato fer forats perforar. Perforar una roca. traucar traspassar. La bala li traspassà la cuixa. traspunxar, foradar de part a part amb un objecte punxant. crivellar(≠ clivellar), fer un gran nombre de forats. El va crivellar a trets de metralladora. esvorancar, fer un esvoranc en [...]
|
7.
trencar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
descantellar, trencar cantells d'una cosa. esvorellar, trencar la vora (d'un objecte). escantonar, íd. esvinçar, trencar incompletament, desballestar, desllorigar. esvorancaro esbornagar, trencar una cosa fent-hi un esvoranc. badar(tr.), produir una fenedura. Li va badar el cap d'una [...]
1 rompre petar. Li va petar un braç (fam.) fracturar, es diu esp. d'un os. trossejar (→) esbocinar (→) esmicolar (→) esdernegar o fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa. estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc. esbardellar, trencar amb violència una cosa. escantellar o descantellar, trencar cantells d'una cosa. esvorellar, trencar la vora (d'un objecte). escantonar, íd. esvinçar, trencar incompletament, desballestar, desllorigar. esvorancar o esbornagar, trencar una cosa fent-hi un esvoranc. badar (tr.), produir una fenedura. Li va badar el cap d'una pedrada. esquerdar (→) esbotzar (→), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella. esclafar (→) esclofollar. Esclofollar ametlles. camatrencar, trencar les cames d'un animal. escuixar o escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes. desbrocar (→), trencar el broc. esberlar (→), trencar en el sentit de les fibres. Esberlar llenya. esventrar, trencar completament un atuell, un mur, etc. espuntar o despuntar, trencar la punta d'una cosa. fer peces (una cosa) Cp. consentir una cosa 2 Trencar la terra: → rompre. 3 (trencar-se pron.) rompre (intr.). Les ones rompien contra les roques. escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra. colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat. esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda. rebentar (intr.) esclatar. Tant inflaren el bot, que esclatà. 4 herniar-se 5 v. intr. → girar (intr.). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
8.
forat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(bram = doll impetuós). mòdol, forat per on una sèquia pren l'aigua d'un canal. esvoranc, forat produït a causa de desprendre's un tros de material. trenc. Fer-se un trenc al front. polleguera, forat on entra un piu. obertura, clot. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|