1.
Pronunciació dels mots arbre i marbre / Emmudiment de la erra a l'interior de mot
Font
Fitxes de l'Optimot
De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta.
És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars [...]
Fitxa 6332/6Darrera versió: 21.03.2024TítolPronunciació dels mots arbre i marbreEmmudiment de la erra a l'interior de motRespostaDe vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta. És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars valencians tampoc no se sol pronunciar la primera erra de perdre. Igualment, és habitual no pronunciar la erra de la síl·laba pren- del verb prendre i derivats (com aprendre, comprendre o sorprendre) i cerndre en les formes d'infinitiu, futur i condicional: prendre, emprendre, prendré, prendria, aprendrem, comprendríeu...
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.4.1)
ClassificacióCategoria
Fonètica i prosòdia
|
2.
denominacions de la República Centreafricana
Font
Fitxes de l'Optimot
redactat aquest topònim s'utilitza precedit d'article (com la majoria de noms de països que comencen per un nom genèric que forma part del topònim, com ara illes, regne, república, etc.). Per exemple:
A l'escut de la República Centreafricana hi ha el dibuix d'un elefant, un arbre, tres estrelles i una mà.
[...]
|
3.
Un, una + numeral amb valor aproximatiu: uns vint minuts
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes un, una davant d'un numeral cardinal expressen una idea d'aproximació, per sobre o per sota de la quantitat que expressa el numeral. Per exemple:
Fa uns vint minuts que ha arribat.
Va collir unes deu taronges de l'arbre.
Deu tenir uns quaranta anys.
Font: Gramàtica de la llengua [...]
|
4.
full o fulla?
Font
Fitxes de l'Optimot
làmina generalment metàl·lica d'una eina, d'un instrument, d'un estri. Per exemple:
Les fulles d'aquest arbre són caduques.
T'has deixat la fulla d'afaitar a la tauleta de nit.
La fulla d'aquesta finestra no tanca bé.
S'ha tallat amb la fulla del ganivet.
[...]
|
5.
Usos de la preposició fins i fins a
Font
Fitxes de l'Optimot
aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: Correu fins (a) aquell arbre o Correu fins en aquell arbre.
Amb valor temporal:
1. Es manté fins a:
Davant d'expressions temporals que, en altres contextos però sense [...]
|
6.
L'article baleàric o article salat
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes de l'article baleàric, també anomenat article salat, són les següents:
Nombre Gènere Forma Exemples
es es moix
masculí s' s'arbre
Singular so Va picar amb so cap
femení sa sa cadira
s' s'economia
masculí es es moixos, es arbres
Plural sos Van picar amb sos [...]
|
7.
Majúscules i minúscules d'objectes personalitzats
Font
Fitxes de l'Optimot
En els noms d'objectes personalitzats s'escriuen amb majúscula inicial tots els noms i altres elements, tret dels articles i les preposicions. Per exemple:
la Tisó (espasa)
l'Excalibur (espasa)
el Pi de les Tres Branques (arbre)
el Greal (calze)
[...]
|
8.
Majúscules i minúscules de l'article en noms d'entitats, empreses i establiments
Font
Fitxes de l'Optimot
Si el nom d'una entitat, una empresa o un establiment va precedit d'article, aquest va amb majúscula inicial perquè forma part del nom propi. Per exemple:
La companyia Els Tramoies estrena espectacle aquest dijous.
L'acte va ser organitzat per l'ONG La Casa de l'Arbre.
Van anar a sopar a L [...]
|
9.
ús de majúscules segons la posició
Font
Fitxes de l'Optimot
majúscula inicial els eslògans, titulars, títols i peus de pàgina o de fotografia. Per exemple:
Millorem la vostra qualitat de vida (eslògan)
Arriben les pluges (titular)
El parc de Collserola: fauna (títol)
Problemes de convivència (peu de pàgina d'una publicació)
Secció d'un tronc d'arbre (peu de [...]
|
De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta.
És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars valencians tampoc no se sol pronunciar la primera erra de perdre.
Igualment, és habitual no pronunciar la erra de la síl·laba pren- del verb prendre i derivats (com aprendre, comprendre o sorprendre) i cerndre en les formes d'infinitiu, futur i condicional: prendre, emprendre, prendré, prendria, aprendrem, comprendríeu...