, etc.) per expressar el període de temps que ha transcorregut dins d'un marc temporal determinat. En aquest cas, es poden fer servir expressions com ara des de principi de + expressió temporal, durant + expressió temporal, des que + verb començar + expressió temporal, etc. Per exemple:
Des que ha [...]
: afany, disseny, enginy, lluny, puny, refrany, reny, etc.
i a principi de paraula, tot i que no és tan freqüent: nyam-nyam, nyanyo, nyap, nyicris, nyigui-nyogui, etc.
[...]
Fitxa
6251/2Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Ortografia de 'm'
Resposta
L'escriptura de les consonants m/n pot presentar dubte ortogràfic quan es troben a final de síl·laba davant d'una consonant. S'escriu m en els casos següents:
en general, davant b, p, m: àmbit, timbal; tempesta, trampa; commoure, immens, etc., i també certs mots que presenten el grup gràfic mp davant de t o c: assumpte, atemptat, compte, exempt, peremptori, presumpció, prompte, redempció, símptoma, sumptuós, temptar. En aquests casos la
p és muda.
en general, davant f: amfibi, àmfora, càmfora, limfa, nimfa, pàmfil, pamflet, paranimf, samfaina, triomf, trumfo, xamfrà, etc.
en els mots comte ('noble'), empremta, femta, gimcana, impremta, premsa, somriure, tramvia, triumvir, zumzeig, etc.
en el prefix circum-:circumdant, circumferència, circumloqui, circumspecte, circumstància, circumval·lació, etc.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre la grafia m a final de síl·laba, davant d'una consonant.
poden observar altres pràctiques de puntuació: alguns mitjans de comunicació, editorials o autors utilitzen el signe d'interrogació i d'admiració també al principi de les oracions quan la lectura pot resultar confusa (per la complexitat sintàctica o la llargada de l'oració); i d'altres utilitzen els [...]
El mot conforme és un adjectiu que, entre altres, té el significat 'que s'ajusta a un model, a un principi, a una opinió'. En aquest cas, regeix la preposició a. Per exemple:
És una còpia conforme a l'original.
El seu procediment ha estat conforme a les ordres dels directius.
Aquest adjectiu [...]
Les construccions temporals a principi de, a començament de i a final de també es poden construir amb el nom en plural (a principis de, a començaments de, a finals de). Per exemple:
a començament d'any o a començaments d'any
a principi de mes o a principis de mes
a final d'estiu o a finals d [...]
Hi ha expressions que serveixen per manifestar sorpresa. Les interjeccions o locucions interjectives més habituals de sorpresa són alça, ara pla, bufa, oh, Mare de Déu (Senyor), redeu, valga'm Déu, vatua..., i se solen trobar al principi de l'oració. Per exemple:
Alça, que bé que ballen!
Vatua [...]
El so de x a arxiu o guixar s'escriu x a principi de mot (xarop, xocolata; Xina) i darrere de consonant (bolxevic, marxar; Elx).
Cal tenir present, però, que darrere de vocal s'escriu el dígraf ix: baixar, caixa, coix, coixí, maduixa, queixa, reixa, uixer; excepte darrere de i: clixé, guix [...]
.
Convé no confondre aquests complements amb complements de lloc que no estan desplaçats, sinó que poden aparèixer al principi o al final de la frase perquè tenen certa llibertat de col·locació: són complements que afecten tota l'oració (adjunts oracionals), serveixen per contextualitzar el lloc i no es [...]
tens interès...').
Aquests participis solen aparèixer a principi de frase (tot i que també és possible trobar-los al final o al mig de l'oració) i concorden amb l'element que els segueix. De vegades, es reforcen amb les expressions un cop o una vegada. Per exemple:
Un cop arribats a aquest punt, toca [...]
Fitxa
6251/2Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Ortografia de 'm'
Resposta
L'escriptura de les consonants m/n pot presentar dubte ortogràfic quan es troben a final de síl·laba davant d'una consonant. S'escriu m en els casos següents:
en general, davant b, p, m: àmbit, timbal; tempesta, trampa; commoure, immens, etc., i també certs mots que presenten el grup gràfic mp davant de t o c: assumpte, atemptat, compte, exempt, peremptori, presumpció, prompte, redempció, símptoma, sumptuós, temptar. En aquests casos la
p és muda.
en general, davant f: amfibi, àmfora, càmfora, limfa, nimfa, pàmfil, pamflet, paranimf, samfaina, triomf, trumfo, xamfrà, etc.
en els mots comte ('noble'), empremta, femta, gimcana, impremta, premsa, somriure, tramvia, triumvir, zumzeig, etc.
en el prefix circum-:circumdant, circumferència, circumloqui, circumspecte, circumstància, circumval·lació, etc.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre la grafia m a final de síl·laba, davant d'una consonant.