FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és amatent a acollir tota novetat, pel sol fet que la seva adopció li sembla ésser un senyal de distinció, bon gust, intel·ligència, etc. Aquesta gent és tan esnob que resulta ridícula. Maneres esnobs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es troba inhabitat, desert, abandonat. Aquells jardins esponerosos, ara desolats i erms. Afligit profundament a causa d'una desgràcia, una pèrdua. La mare estava desolada sense aquell fill estimat. Quina mirada tan trista i desolada! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que exigeix molt, que és molt estricte. Els examinadors són molt exigents. Que té l'habitud d'exigir molt dels altres, que demana moltes atencions. Quina criatura tan exigent: sempre s'ha d'estar per ella. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fortament arrelat pel pas dels anys, pel costum. Una malaltia inveterada. Té seixanta anys i fuma des dels setze: com vols que deixi ara un hàbit tan inveterat? Les dues famílies es tenien un odi inveterat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos molt allargat i comprimit, amb l'aleta dorsal tan llarga com el cos, les aletes ventrals i la caudal rudimentàries o absents, que inclou el sabre. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l'estiu. Té un tarannà calmós. Que fa les coses sense apressar-se gens. Amb aquest caminar tan calmós farem tard. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Matèria en què està afaiçonada alguna cosa. Tan dolent és l'un com l'altre: són de la mateixa estofa. Ésser de bona estofa, de mala estofa. En la Lluïsa hi ha l'estofa d'una sàvia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clot, especialment a terra. És un paviment tan vell que és ple de sots. Vaig ficar el peu en un sot d'aigua. anar al sot Anar al clot. Vall petita i fonda. El sot de Giverola. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer artiodàctil remugant de la família dels bòvids, molt semblant al bou, però més baix i no tan rabassut, amb un gep, banyes i el cap musculós, bestiar domèstic de les zones càlides (Bos taurus indicus). [...]
