FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre (a algú) el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. L'hem de desacostumar de llevar-se tan tard. Perdre el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. Difícilment es desacostumarà de fumar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és estrany i extravagant pel seu caràcter absurd, còmic o ridícul. El majordom era un personatge estrafolari, amb aquells vestits passats de moda i aquell capteniment tan cerimoniós. El pelegrí duia una mena de túnica i un barret estrafolari. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de negligir. Manca de la deguda diligència o cura. La negligència dels vigilants va permetre que els presos escapessin. Falta, error, etc., en què hom incorre per negligència. No es pot castigar els nois per unes negligències tan petites. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar més enllà (d'un límit). Estar per sobre (d'algú o d'alguna cosa) en quantitat, qualitat, etc. Excedir-se d'una manera no pertinent. Amb la seva mania de fer-ho tot tan bé, s'ha ultrapassat de nou. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que actua amb pressa. El Xavier és un home apressat, tot el dia corre amunt i avall. Fet amb pressa. No podem fer una revisió tan apressada dels problemes locals. Les apressades lectures fetes a casa no permeten una anàlisi profunda del text. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arranjar de qualsevol manera, a correcuita. Com t'has engiponat la roba, avui? M'he passat els anys engiponant versos. Com ho engiponaràs, això? No entenc com el va engiponar tan malament, el treball. Has vist com l'ha engiponada, pobra criatura? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no s'adona bé de les sensacions ni de les idees. Quan s'acaba de llevar està ben ensopit: no li pots parlar de res. Endormiscat. Que no té cap animació, que no és divertit. Un poble ensopit. Quina xicota tan ensopida! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir de teranyines. Les aranyes enteranyinaven la vella turbina. El sostre de l'establa es va enteranyinar. Cobrir d'alguna cosa que lleva la transparència. Una claror de cendra enteranyina el pla. El cel ja no és tan clar: s'ha enteranyinat. [...]
