Resultats de la cerca frase exacta: 222
|
61.
púnic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'antiga Cartago. A les guerres púniques lluitaren els romans contra els cartaginesos. Dialecte fenici parlat a l'antiga Cartago i al seu imperi. Relatiu o pertanyent al púnic. [...]
|
|
62.
borgonyó -ona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de la Borgonya. Relatiu o pertanyent a la Borgonya o als seus habitants. Dialecte francès parlat a la Borgonya i en una part del Nivernès i de la Xampanya. Relatiu o pertanyent al borgonyó. [...]
borgonyó -ona
|
|
63.
provençal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de la Provença. Relatiu o pertanyent a la Provença o als seus habitants. Occità, especialment amb relació a la llengua i la cultura medievals. Dialecte occità parlat a la Provença. Relatiu o pertanyent al provençal. [...]
|
|
64.
sicilià -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Sicília. Relatiu o pertanyent a Sicília o als seus habitants. Dialecte italià parlat a Sicília. Relatiu o pertanyent al sicilià. Dansa barroca de moviment moderat en compàs de 6/8, generalment en to menor. [...]
|
|
65.
valencianisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Element lingüístic del valencià emprat en un altre dialecte o en una altra llengua. Moviment polític que reivindica els interessos propis del País Valencià. Afecció per les característiques i els interessos valencians. Afecció pel València Club de [...]
|
|
66.
anglonormand anglonormanda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble originari de Normandia que conquerí Anglaterra i s'hi establí. Relatiu o pertanyent als anglonormands. Dialecte del francès antic parlat a Normandia i trasplantat a Anglaterra durant la conquesta. Relatiu o pertanyent a l'anglonormand. [...]
|
|
67.
florentí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Florència. Relatiu o pertanyent a Florència o als seus habitants. Dialecte toscà que és la base principal de l'italià actual. Relatiu o pertanyent al florentí. Teixit de seda amb trama de filadís i lligament de tafetà. [...]
|
|
68.
rossellonès -esa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural del Rosselló. Natural de la Catalunya del Nord. Relatiu o pertanyent al Rosselló o a la Catalunya del Nord o als seus habitants. Dialecte oriental del català parlat a la Catalunya del Nord. Relatiu o pertanyent al rossellonès. [...]
|
|
69.
való valona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble d'origen celta establert a les terres meridionals de l'actual Bèlgica. Natural de Valònia. Relatiu o pertanyent a Valònia o als valons. Dialecte francès, de forta influència germànica, parlat a Valònia. Relatiu o pertanyent al való. [...]
|
|
70.
lígur
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un antic poble de la costa mediterrània establert a la part sud-oriental de la Gàl·lia cisalpina. Natural de la Ligúria. Relatiu o pertanyent a la Ligúria o als lígurs. Dialecte italià parlat a la Ligúria. Relatiu o pertanyent al lígur. [...]
|
borgonyó -ona
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de la Borgonya.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la Borgonya o als seus habitants.
2 1 m. [FL] [LC] Dialecte francès parlat a la Borgonya i en una part del Nivernès i de la Xampanya.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al borgonyó.