1.
rossinyol
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 balquer, ocell també molt cantaire. 2 clau(f.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
ramatge
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
brancatgeo brancada ramerao ramada enramada. Canta el rossinyol per l'enramada. fullatge(->) verdesca ramassa, conjunt de branquillons amb llurs fulles. mola(d'un arbre), la rama quan és grossa i esponerosa. cimall, la part alta del brancatge. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
brancatge
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
brancam brancada ramada, conjunt de rames. mola, la brancada d'un arbre quan és grossa i esponerosa. ramatge o ramera capçalada. Una alzina d'ampla capçalada. capçada enramada. El rossinyol cantava en l'enramada. copa cimall, la part alta del brancatge. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
4.
càntir [o cànter]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ovalada, amb un galet, que serveix per a beure vi, usat per la gent del camp i els obrers. nansat, càntir amb una nansa. pitxell(dial.) selló sellona, càntir gros. poal, càntir d'un broc gros, amb nansa. pòtil, boteta proveïda d'un broc, per a beure. rossinyol, cantiret molt petit que, ple d'aigua i [...]
|
5.
clau 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 f. clau mestra, la que obra i tanca tots els panys d'una casa. clau falsa, clau feta ocultament per a forçar un pany. clau de lloba, clau massissa. clau de canó, la que té la tija foradada. rossinyol, peça de ferro, doblada per una punta, que serveix, a falta de clau, per a obrir un pany. 2 [...]
|
6.
cantar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sardanes. executar, cantar una obra musical, esp. l'obra d'un compositor. contrapuntejar, cantar de contrapunt. 2 Fer el seu cant els ocells. refilar(certs ocells, com el rossinyol) garrular o xerrotejar(esp. els ocells petits) pitejar(el pinsà i altres ocells de cant semblant) parrupar(->), cantar [...]
1 cantussar, cantussejar o cantussolar, cantar amb veu baixeta, com per un mateix. coblejar, cantar cobles o cançons. solfejar, cantar dient els noms de les notes. trinar, cantar fent trinats. salmodiar, cantar d'una manera monòtona. salmejar, cantar salms. vocalitzar, cantar sobre una vocal sense articular paraules ni dir el nom de les notes. frasejar, cantar fent sentir bé cada frase musical. belar, cantar amb veu trèmula, com una cabra que fa bels. bramar, cantar fent grans crits. refilar, cantar fi com un ocell. corejar, cantar en cor, ajuntant-se a un cor. taral·lejar o taral·larejar, cantar sense dir les paraules del text, sinó dient ta-la-la o síl·labes semblants. entonar, començar a cantar. De cop va entonar "La santa espina" i tothom el seguí. També, cantar sense desafinar. Qui no té orella no pot entonar. xiular, cantar amb xiulets. Aquest sap xiular una munió de sardanes. executar, cantar una obra musical, esp. l'obra d'un compositor. contrapuntejar, cantar de contrapunt. 2 Fer el seu cant els ocells. refilar (certs ocells, com el rossinyol) garrular o xerrotejar (esp. els ocells petits) pitejar (el pinsà i altres ocells de cant semblant) parrupar (→), cantar la tórtora i el colom. escotxegar o escotxinar, cantar la perdiu. ratxar, cantar el perdigot. Ant. Descantar-se: perdre, un ocell, el cant. 3 → celebrar, lloar. 4 Fer cantar algú, fer-li dir el que volia tenir secret: Tocar el botet (a algú). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |