Pena corporal greu. El suplici de la flagel·lació. darrer suplici Pena de mort. Patiment atroç. Haguérem de passar el suplici de la fam. suplici de Tàntal Suplici de qui té a tocar allò que desitja sense poder-ho abastar. Patiment . Haver-lo d'escoltar hores i hores: quin suplici!  [...]

Que es té per molt i ho demostra en les seves maneres arrogants o desdenyoses. Un home altiu. Que demostra altivesa. Paraules altives. Maneres altives. Que té una alçària considerable. S'havien parat al peu de l'alzina més altiva. Situat en un lloc elevat. No podia abastar els fruits més altius.  [...]

de la costa. a l'abast de loc. prep. b) per ext. Uns ensenyaments a l'abast de la xicalla. El doctorat està al teu abast. donar l'abast Abastar a fer una tasca. Eren quatre a despatxar; però hi havia tants de compradors, que no donaven l'abast. Distància fins a la qual arriba l'efecte eficaç d'una [...]

temps i de persona. Forma verbal infinita. Allò que és infinit. Magnitud inabastable. Signe que serveix per a designar aquesta magnitud. a l'infinit loc. adv. Més enllà de tot límit assignable. Espai que supera els límits que la vista pot abastar. Des d'allí es veia una gran massa boscosa que s [...]

. xemeneia mineralitzada Cos mineralitzat allargat verticalment, de secció horitzontal més o menys circular. En alp., escletxa o fissura vertical a la roca, prou ampla per a cabre-hi el cos d'una persona i per a poder-hi ascendir per l'interior. Canal molt estreta i dreta en què hom pot abastar d'una paret [...]

alguna cosa al braç Portar-lo recolzat o penjat en l'avantbraç formant angle amb el braç superior. Portar un infant, un cistell, al braç. prendre del braç [o agafar pel braç] Agafar algú per anar-hi de bracet. tenir algú el braç llarg Abastar lluny el seu poder. Pota anterior d'un quadrúpede. Tentacle [...]