FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pila de brases. Han fet un foc molt gran: encara hi ha un braser que un no pot acostar-s'hi de cinc passes. Recipient de metall en què es posen brases, usat per a escalfar les habitacions. En heràld., flames que envolten la figura de la salamandra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca seca, estella, manat o pila de matèries combustibles que s'encén per fer claror, anar a calar foc, etc. Foguera. Construcció de material combustible, constituïda per ninots i escenes satíriques, que es crema en moltes places de València i d'altres poblacions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pila de fusta tapada amb llenya verda, amb herba i amb terra, feta per obtenir carbó vegetal per la combustió lenta de la fusta. Clariana del bosc on hi ha una carbonera. Lloc on es guarda el carbó. Fornet on es tornen a cremar els cruanys. Vela de l'estai major. Mallerenga [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (coses) l'una sobre l'altra formant pila o piles. Ha apilat els llibres en un racó de la sala. Apilar la llenya. La neu s'apilava ran de la porta. Posar (les pells), quan surten del bombo o dels nocs, formant piles i deixar-les reposar cobrint-les, a fi de minimitzar l'oxidació i l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'alçar; l'efecte. fer alçada En enquadernació, disposar ordenadament en pila els plecs d'un tom prenent-ne un de cadascuna de les piles de plecs d'igual signatura, per tal de lligar-los. En jur., recurs d'apel·lació en l'àmbit contenciós administratiu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Pila de deu a setze garbes que hom formava en el rostoll per recollir-les més fàcilment en el carro. Conjunt de deu coses, com ara garbes, vencills o fruita. Mesura superficial agrària, pròpia d'Andorra, equivalent a 36 canes quadrades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
porós per a separar solucions en una pila elèctrica, en processos electrolítics. Disc o membrana vibrant, en un telèfon, un fonògraf. diafragma contraceptiu Dispositiu de goma o d'un material similar que hom col·loca davant el coll uterí per evitar l'embaràs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
opcions. Estesa del carbó cuit quan es desfà la pila. Brotada 1 . Tina o dipòsit encaironat per dins que s'empra en els treballs de ribera i preferentment en els d'adob vegetal, per a la fabricació de cuirs pesants. Relleu estructural format per una capa plana sobresortint i resistent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
màquines d'escriure i de les impressores que conté la tinta. Element canviable d'un tallacircuit de fusible. Pila de monedes d'una mateixa mena embolcallada amb un tros de paper. Ornament en forma de paper amb les vores caragolades destinat a rebre una inscripció, el qual es posa en un edifici [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suport vertical, considerablement més alt que ample, fet de pedra, maons, formigó, ferro, etc. Un terrat sostingut per pilars. Pila anàloga de pedres, maons, etc., que serveix de molló. En un moble, columna. Figura formada pels castellers, consistent en un sol casteller a [...]
