Resultats de la cerca frase exacta: 126

111. estafa
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
estafada estrafolleria frau defraudació malversació Cp. exacció: cobrament injust per abús de poder. robatori, engany. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
112. timo (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 ict [tímalo] tímal. 2 fam [hurto] estafa f, estafada f. Un timo de mucho dinero, una estafa de molts diners. 3 fam [engaño] ensarronada f, engany. 4 fam [tomadura de pelo] rifada f. 5 anat tim, timus. 6 dar un timo fig i fam fer una estafa.  [...]
113. adulteració
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la salut
Modificació de la composició, el pes o el volum d'un aliment mitjançant la sostracció o la substitució d'algun dels seus components o l'addició d'alguna substància, que es duu a terme intencionadament, d'una manera fraudulenta i amb engany al consumidor per a obtenir un guany econòmic. [...]
114. enganyós [o enganós]
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(dial.) adj. Es diu d'una cosa que enganya, plena d'engany. il·lusori delusori capciós(argument, etc.) especiós, íd. sofístic, íd. aparent, que sembla allò que no és. enganyadoro enganyívol barater(dit de les coses; antigament dit de les persones fraudulentes.) decebedoro deceptiu fal·laço [...]
115. malicia (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [malignidad] malícia, malignitat. Ha hecho esto por pura malicia, ha fet això per pura malícia. 2 [malevolencia] malícia. Un engaño hecho con mucha malicia, un engany fet amb molta malícia. 3 [astucia, sutileza] malícia. 4 tener la malicia de que fig, fam i p fr olorar que, ensumar que. Tenía [...]
116. dol
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [aflicció] pena f, duelo, aflicción f, pesar. 2 [senyal exterior] luto, duelo. 3 [temps posterior a la mort d'algú] luto. Any de dol, año de luto. 4 [seguici fúnebre] duelo. El seu pare presidia el dol, su padre presidía el duelo. 5 dr [frau, engany] dolo. 6 alleugerir el dol aliviar el luto [...]
117. trufa (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 bot [Tuber sp] tòfona, trufa. 2 fam i p fr bot [embuste] mentida, engany m. 3 gastr [crema de chocolate] trufa. 4 gastr [dulce] trufa. 5 trufa de Perigord (o violeta) bot [T. melanosporum] tòfona negra (o de Perigord). 6 trufa de verano bot [T. aestivum] tòfona blanca. 7 trufa negra (o de [...]
118. sofisma
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sofisteria, raonament sofístic. ergotisme, argumentació sil·logística falsa. paralogisme, raonament fals, que porta a error. petició de principio cercle viciós argument fal·laciós (o capciós, o arguciós) argúcia, argument fals, formulat amb habilitat. Cp. engany Manuel Franquesa i [...]
119. seducció
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Acció de seduir. enlluernament atracció incitació, acció i efecte de seduir. incitament, efecte de seduir. embruixament encantament encativament fascinació Cp. engany 2 Allò que sedueix. miratge miroiao mirota(fig.) abelliment. Els abelliments del món. atractiu encís incentiuo incitament [...]
120. trampa
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 parany. 2 Fig. engany. embrolla tramoia artifici, truc per a estrafer o dissimular la veritat, que serveix per a enganyar. ardito estratagema patota, en la frase fer la patota, fer trampes al joc. 3 Caure en una trampa: Entrampar-se. Fer trampes: Trampejar. 4 pl. timbal. Manuel [...]
Pàgines  12 / 13 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  Següent >>