FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'Àfrica i Àsia, les fulles, les flors i els fruits de la qual són emprats sovint com a motius ornamentals (Nymphaea lotus). lotus blanc Lotus 1 1 . Flor del lotus. Nelumbe . lotus de l'Índia Nelumbe . Arbre mític el fruit del qual, segons els antics, feia oblidar llur pàtria als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
menjar en amanida (Portulaca oleracea). verdolaga de conreu Verdolaga d'una raça tota ella més grossa i de tiges dretes, que es cultiva de vegades com a hortalissa (Portulaca oleracea ssp. sativa). verdolaga de flor gran Herba de la família de les portulacàcies, de fulles carnoses [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pujar, transportar a un nivell més alt. Elevar l'aigua d'un pou mitjançant una bomba. Elevar una càrrega des del fons d'una mina a flor de terra. L'aigua del pou s'eleva ella sola fins a flor de terra. Elevar-se en un dirigible italià. Portar a un càrrec, una dignitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
flor gran Herba de la família de les umbel·líferes, de fulles molt dividides, flors blanques, amb els pètals del marge de la umbel·la molt grossos, i fruit amb agullons poc gruixuts, que es fa als camps de conreu i als erms pedregosos (Orlaya grandiflora). cospí [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
uneixen aquests elements. diagrama floral Diagrama equivalent a un tall transversal idealitzat, en què es representen per projecció les diferents peces de la flor. Gràfic amb uns eixos de coordenades que indica la relació existent entre dues quantitats variables, una de les quals es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les umbel·líferes, erecta, de fulles repetidament dividides en segments estrets, flors blanques en umbel·la, voltada de bràctees dividides en lacínies linears, sovint amb una flor central vermella o negra, i fruit cobert d'agullons, conreada per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
metall cobert d'agulles que hi ha en algunes màquines d'estirar i doblar l'estam. Bolet carner. Mata espinosa i compacta de la família de les papilionàcies, en forma de coixinet arrodonit, de flor blava o violàcia, que creix sobretot als cims de les muntanyes mediterrànies [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té gairebé la mateixa aparença, les mateixes qualitats, les mateixes característiques que un altre. L'argelaga fa una flor groga semblant a la de la ginesta. Els dos barrets són molt semblants. Que s'acosta en la seva manera d'ésser a algú o a alguna cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
manera de creu, del mig de la qual surt una flor, de pètals linears groguencs, i en la fructificació una baia negra, que creix als boscos frescals de muntanya (Paris quadrifolia). raïm de l'escopeta Herba de la família de les fitolacàcies, molt robusta, de tija ramificada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'hivern Lliri de neu. viola de galàpet [o viola de llop, o viola de pastor] Herba fetgera. viola de Sant Josep Violer de Sant Josep. viola de Sant Pere Ciclamen baleàric. viola groga Calta. viola morenera Ciclamen baleàric. ésser flors i violes V. flor. tota [...]
