Resultats de la cerca frase exacta: 94.104
|
51.
quadri- [o quadr-, o quadru-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada que significa 'quatre', 'quatre cops'. Ex.: quadrivalent, quadricapsular, quadrilocular, quadrilobat, quadrifoliat, quadriforme, quadricicle, quadrangle, quadravi, quadruplet. [...]
|
|
52.
recti- [o recto-, o rect-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. rectum, 'dret', 'recte'. Ex.: rectinervat, rectilàter, rectòmetre, rectangle. [...]
|
|
53.
roto- [o roti-, o rota-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. rota, 'roda'. Ex.: rotogravar, rotífer, rotàmetre. [...]
|
|
54.
sacaro- [o sacari-, o sacar-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. saccharum, 'sucre'. Ex.: sacaròlisi, sacarímetre, sacarosi. [...]
via1
|
|
55.
semino- [o semini-, o semin-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. semen seminis, 'llavor', que indica relació amb el semen. Ex.: seminologia, seminífer, seminúria. [...]
|
|
56.
sin- [o sim-, o sil-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que significa 'plegats', 'alhora'. Ex.: sindàctil, sincrònic, simplasma, sil·logisme. [...]
|
|
57.
toxico- [o toxi-, o toxo-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. toxikón, 'metzina'. Ex.: toxicodèrmia, toxigenecitat, toxofòbia. [...]
|
|
58.
urino- [o urini-, o urin-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. urina, 'orina'. Ex.: urinogenital, urinífer, urinèmia. [...]
|
|
59.
-agogia [o -agògia]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del gr. -agogia, derivat del mot agogé, 'conducció'. Ex.: pedagogia, psicagogia, demagògia. [...]
|
|
60.
-gènesi [o -genèsia]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. génesis, 'generació'. Ex.: partenogènesi, antropogènesi, pirogènesi, disgenèsia, palingenèsia. [...]
|
via1
1 1 f. [LC] [TRG] Camí d'una certa amplària i importància. La via Àpia, construïda en temps dels romans. La Gran Via.
1 2 [LC] fer via Apressar-se a fer una cosa. Fes via a llegir aquest diari, que després el vull llegir jo.
1 3 [LC] passar via a fer una cosa Fer-la de pressa.
1 4 [LC] [TRG] via de comunicació Ruta terrestre, marítima o aèria, utilitzada per al comerç dels pobles entre ells.
1 5 [LC] via de servei Calçada lateral.
1 6 [LC] [TRG] via pública Carrer, plaça, camí, etc., per on transita o circula el públic.
1 7 f. [LC] [TRG] Medi a través del qual hom es pot traslladar d'un lloc a un altre. Pots anar a Mallorca per dues vies: per mar o per aire.
1 8 f. [LC] [TC] Camí que ha de seguir un correu passant per tal o tal lloc. Per la via de França.
2 1 f. [LC] [OP] [TRG] Terreny esplanat on s'assenten els carrils o raïls d'un ferrocarril, d'un tramvia, etc. Allí la carretera travessa la via del ferrocarril.
2 2 [LC] [OP] via ferrada obs. Via fèrria a).
2 3 [LC] [OP] [TRG] via fèrria a ) Via formada per raïls usualment d'acer disposats formant dues línies paral·leles sobre les quals poden córrer vagons, vagonetes, etc.
2 3 [LC] [OP] [TRG] via fèrria b ) Ferrocarril 2.
2 4 f. [LC] [OP] Doble línia de carrils paral·lels, fixats sobre travesses, sobre la qual poden córrer els trens, els tramvies, etc. Hi ha via doble en tot el recorregut de la línia. El tren surt de la via 6.
2 5 [LC] [OP] [TRG] via morta Via sense sortida que serveix per a apartar de la circulació locomotores o vagons.
3 1 f. [LC] [RE] Camí, direcció a seguir, per a atènyer un fi. La via de salvació. La via purgativa, il·luminativa, unitiva. Les vies del Senyor.
3 2 f. [AD] [DR] Procediment jurídic. Via executiva. Via ordinària.
3 3 [QU] via humida En quím., procediment analític que es val de l'acció dels dissolvents.
3 4 [QU] via seca En quím., procediment analític que es val de l'acció de la calor.
4 f. [EL] [TC] En telecomunicacions, canal.
5 1 f. [LC] [MD] [ZOA] Conducte en el cos d'un animal per on passen certs fluids, els aliments, etc. Vies respiratòries, digestives, urinàries.
5 2 [LC] fer mala via [o fer-se mala via] Ennuegar-se amb un líquid.
5 3 f. [MD] Accés quirúrgic d'un òrgan.
5 4 f. [MD] Forma o punt d'introducció d'un medicament en l'organisme. Via oral, rectal.
5 5 [MD] via parenteral Via d'entrada de medicaments o de nodriments diferent de la via digestiva, tals com la via intramuscular, la via intravenosa, etc.
6 f. [LC] [TRA] via d'aigua Orifici a l'obra viva del buc per on entra aigua dins la nau.
7 f. [LC] Ratlla o llista de diferent color, de diferent matèria, en una roba, un aliment, etc. El teixit és blau amb vies blanques. Les vies de la cansalada.
8 f. [FIA] via làctia Faixa lluminosa que es veu de nit en el cel, composta d'innombrables estels i nebuloses que no es poden distingir a ull nu, que correspon al perfil de la Galàxia.