1.
ápice
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [extremo] àpex. 2 [signo ortográfico] àpex. 3 fig [apogeo] apogeu, punt culminant, zenit. 4 ni un ápice (o un ápice) fig [ninguna cosa] res, no res, cap cosa. No te daré ni un ápice, no et donaré res. 5 fig [personalmente] gens, gens ni mica. Su muerte no le afectó un ápice, la seva mort no l [...]
|
2.
maldito
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ta adj 1 [condenado] maleït -ïda. Serán malditos para siempre, seran maleïts per sempre. 2 mal -a, trist -a. No queda ni una maldita lata de atún, no queda ni una mala llauna de tonyina. 3 [nada] gens de. No tengo malditas las ganas de ir, no tinc gens de ganes d'anar-hi. 4 res, absolutament res [...]
|
3.
nada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
inteligente, no és gens intel·ligent. No se lo pensó nada, no s'ho va pensar gens. 6 ¡ahí es nada! déu-n'hi-do!, déu-n'hi-doret! ¡Ahí es nada!, ha ganado el primer premio, déu-n'hi-do!, ha guanyat el primer premi. 7 antes de nada abans que (o de) res. Antes de nada voy a ducharme, abans de res em dutxaré. 8 [...]
f 1 [el no ser] no-res m. Crear de la nada, crear del no-res. pron 2 [precediendo al verbo] res no. Nada me importa, res no m'importa. 3 [detrás del verbo] res. Esto no me dice nada, això no em diu res. 4 [con adjetivo] res de. No ha dicho nada nuevo, no ha dit res de nou. adv 5 gens. No es nada inteligente, no és gens intel·ligent. No se lo pensó nada, no s'ho va pensar gens. 6 ¡ahí es nada! déu-n'hi-do!, déu-n'hi-doret! ¡Ahí es nada!, ha ganado el primer premio, déu-n'hi-do!, ha guanyat el primer premi. 7 antes de nada abans que (o de) res. Antes de nada voy a ducharme, abans de res em dutxaré. 8 casi nada gairebé. Esta flor no huele casi nada, aquesta flor gairebé no fa olor. 9 ¡casi nada! déu-n'hi-do!, déu-n'hi-doret! 10 como si nada com si res. A pesar del susto se quedó como si nada, malgrat l'ensurt es quedà com si res. 11 con nada amb molt (o ben) poca cosa. La cuerda está gastada, con nada se romperá, la corda està gastada, amb molt poca cosa es trencarà. 12 dejar sin nada deixar sense res. El terremoto los dejó sin nada, el terratrèmol els deixà sense res. 13 de la nada [crear, sacar, venir, salir, etc] del no-res. Este artista ha surgido de la nada, aquest artista ha sortit del no-res. 14 de nada [cortesía] no s'ho val, de res. 15 de nada [insignificante] de poca importància, insignificant. Le han dado un trabajito de nada, li han donat un treballet insignificant. 16 estar en nada estar a punt. Estuve en nada de ir a la reunión, vaig estar a punt d'anar a la reunió. 17 nada res, bé. Nada, debemos esperar, res, hem d'esperar. 18 ¡nada! res!, no res! ¿Qué dices? —¡Nada!, què dius? —No res! 19 nada como res com, res millor que. No hay nada como dormir para descansar, no hi ha res com dormir per a descansar. 20 nada de [con adjetivo] res de. Esta película no tiene nada de extraordinario, aquesta pel·lícula no té res d'extraordinari. 21 nada de [con sustantivo] gens de. Esto no me hace nada de gracia, això no em fa gens de gràcia. 22 ¡nada de...! res de...! ¡Nada de salir de casa!, res de sortir de casa! 23 ¡nada de eso! això sí que no!, ni parlar-ne! 24 nada de nada [nada] res de res, absolutament res. Del aumento de sueldo, nada de nada, de l'augment de sou, res de res. 25 nada de nada [en absoluto] gens ni mica, gens. No me gustó nada de nada, no m'agradà gens ni mica. 26 nada más [punto final] res més. Y eso es todo, nada más, i això és tot, res més. 27 nada más [simplemente, solo] només, solament. Tengo nada más cien euros, només tinc cent euros. 28 nada más [apenas] a penes, tan bon punt. Nada más salir, empezó a llover, a penes vam sortir, començà de ploure. 29 nada más y nada menos que ni més ni menys. Le han dado nada más y nada menos que el primer premio, li han donat ni més ni menys el primer premi. 30 nada menos ni més ni menys, com si res, com qui no diu res, com si tal cosa. Le acusó de desinterés, nada menos, l'acusà de desinterès, ni més ni menys. 31 nada menos que [persona] no... altre que, ni més ni menys. Ese señor es nada menos que el alcalde, aquest senyor no és altre que el batlle. 32 nada menos que [cosa] ni més ni menys que. Ha heredado nada menos que un millón, ha heretat ni més ni menys que un milió. 33 nada, nada res... res, fuig... fuig. Nada, nada, mujer, no te preocupes, res, dona, res, no et preocupis! 34 ¡ni nada! pas poc! ¡Pues no presume ni nada!, no presumeix pas poc! 35 no es por nada, pero... no ho prenguis malament, però..., no t'hi enfadis, però... 36 no estar para nada no ser bo per a res. Con este dolor de cabeza no estoy para nada, amb aquest mal de cap no soc bo per a res. 37 no hace (o hacía, etc) nada [tiempo] no fa (o feia, etc) gaire. No hace nada que ha llegado, no fa gaire que ha arribat. 38 no... nada [ninguna cosa] no... res. No oigo nada, no sento res. 39 no... nada [de ninguna manera] no... gens. No me gusta nada, no m'agrada gens. 40 no ser nada [una cosa, un hecho] no ésser res. Estuve enfermo, pero no fue nada, vaig estar malalt, però no va ser res. 41 no tener nada que ver no tenir-hi res a veure. 42 para nada per no res, en va. Te has sacrificado para nada, t'has sacrificat per no res. 43 peor es nada ésser millor que res. Solo tengo diez euros, pero peor es nada, només tinc deu euros, però és millor que res. 44 por nada per res, per cosa en el món (o del segle). No me lo vendería por nada del mundo, no me'l vendria per res del món. 45 por nada [por algo insignificante] per un no res. Siempre llora por nada, sempre plora per un no res. 46 pues nada res... res. Pues nada, hombre, no hay problema, res, home, res, no hi ha problema. 47 y nada más [punto final] i res més. |
4.
res
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 cap [de bestiar] m. Un rebaño de cincuenta reses, un ramat de cinquanta caps. 2 animal m, bèstia. Reses de matadero, animals d'escorxador. 3 amer bou m. Carne de res, carn de bou. [...]
|
5.
pito
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
flautas fam entre naps i cols, entre una cosa i l'altra, tot rient rient. 10 ¡me importa tres pitos! fam tant se me'n fum (o se me'n dona)!, tant me fa!, m'importa un rave!11 no importarle (o no dársele) un pito fam no donar-se-li'n un clau, no importar gens ni gota (o gens ni mica). 12 no toco pito en [...]
|
6.
jota
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
entendre-hi futil·la. 8 no faltar una jota fig i fam no faltar ni un punt ni una coma. 9 no saber ni jota fig i fam no saber-ne ni un borrall. 10 no se ve jota (o ni jota) fig i fam no es veu res (o res de res). 11 no ver jota fig i fam no veure-hi gota (o gens), no clissar-hi. 12 sin faltar una jota fig i [...]
|
7.
devoción
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mucha devoción (o no es santo de mi devoción) fig [tenerle antipatía] no el puc veure (o sofrir), no em diu res, no m'és gens simpàtic. [...]
|
8.
algo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
familia, té alguna cosa de la seva família. 9 algo así como una cosa així com. 10 algo de algun -a, una mica de. Tengo algo de dinero, tinc alguns diners. 11 algo de gens, cap mica. ¿Te queda algo de pan?, et queda gens de pa?12 algo es algo (o ya es algo, o más vale algo que nada) val més això que res [...]
|
9.
oír
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v intr 1 sentir-hi. No oigo nada, no hi sento gens. v tr 2 sentir, oir. Oír un ruido, sentir un soroll. No se oía nada, no se sentia res. 3 [misa] oir. 4 [atender, escuchar] escoltar. Oír un ruego, escoltar un prec. 5 como oyes (o lo oyes), como oye usted (o lo oye usted), lo que oyes [...]
|
10.
alguno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mica de pressa. 4 [en frases condicionales e interrogativas] gens de, gota de, cap mica de. ¿Tienes algún dinero?, tens gota de diners?5 alguna que otra vez alguna vegada, de tant en tant. 6 alguna vez (o algunas veces) alguna vegada, algun cop, a (o de) vegades, algunes vegades. 7 alguno que otro [...]
|