En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple:

No tens per què anar-hi.
Ella ja no té amb què divertir-se.
Si no hi ha rumors, ja no hi ha de què parlar

Això no obstant, són preferibles altres solucions. Per exemple:

No cal que hi vagis.
Ella ja no sap amb què es pot divertir.
Si no hi ha rumors, ja no sabem de què podem parlar.