FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat, sobirania, de rei o de reina. Conjunt de les famílies reials. Membre de la reialesa. Tota la reialesa europea va assistir a la celebració. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El primer dels ordes majors actuals. Rebre el diaconat. Dignitat, càrrec, de diaca. Exercir el diaconat. Conjunt dels diaques d'una Església, d'un país, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que inspira reverència i admiració per la seva grandesa, la seva excel·lència, la seva dignitat, la seva sublimitat. Els augustos misteris de la religió. El nostre august sobirà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de promoure a una dignitat, a un grau. Elevació simultània de diferents persones a un grau, a una dignitat. Conjunt de persones que han estat promogudes a un grau, a una dignitat. En certes competicions, partits per a dirimir els canvis de categoria. promoció de vendes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que aspira. Bomba aspirant. Persona que aspira a un càrrec, títol, dignitat, etc. Hi ha dues aspirants a la presidència de l'associació. Un aspirant a la plaça de secretari. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barret rodó d'ala ampla i copa petita, amb cordons i borles, usat pels eclesiàstics com a distintiu de llur dignitat. El capel cardenalici. Dignitat de cardenal. Obtingué el capel. [...]
