FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Elevar (algú) en rang, dignitat, poder, etc. Exaltar una artista. Elevar (un sentiment) a un alt grau d'intensitat. Enfervorir-se, deixar-se emportar per una passió. Ell s'exalta, quan conta el que li ha passat! Tingues calma: no t'exaltis així. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat, càrrec, de patriarca. Jurisdicció d'un patriarca. Forma d'organització social que dona la màxima autoritat social i política al pare. Forma d'organització social i política que dona el màxim poder als homes en detriment de les dones. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec, dignitat, de prefecte. Edifici on resideix el prefecte o exerceix el seu càrrec. Durada i època del govern d'un prefecte. Territori governat per un prefecte. Conjunt dels serveis administratius que depenen d'un prefecte. Conjunt de prefectes d'un país. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ferir, danyar, especialment en sentit figurat. Lloances que ofenen la seva modèstia. Ofendre una cosa el bon gust. Ofendre els ulls una llum massa intensa. Ofendre l'orella un soroll. Ferir en la dignitat personal. Amb les vostres paraules, les vostres sospites, la vostra resposta, l'heu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seient, sovint amb grades i dosser, en què seuen els sobirans i altres persones d'alta dignitat en les reunions solemnes. Tron reial. Tron pontifici. Dignitat, potència, del rei o sobirà. Pujar al tron d'Espanya. Els enemics del tron. Peanya o retaule on hi ha entronitzada una imatge [...]
