FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de rebel. Acte propi de la persona rebel. Situació jurídica del demandat, imputat o processat que no compareix davant l'autoritat judicial que l'ha requerit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oficial municipal inferior executor dels manaments del municipi, de l'alcalde, etc. Agent judicial. Alt oficial reial amb competències judicials i executives a les èpoques medieval i moderna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de documents acumulats per una persona o per una institució com a resultat de l'activitat pròpia o aliena. Arxiu personal, patrimonial, eclesiàstic, nobiliari, d'una empresa. Arxiu judicial, militar, municipal. Arxiu digital. arxiu privat Arxiu de procedència no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Representant d'un copríncep. Antigament, autoritat delegada de la Corona o d'una baronia en una demarcació del Principat de Catalunya i de Mallorca, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de jactar-se. Acció judicial en què una persona en demanda una altra que diu que té drets contra el demandant, amb la finalitat que exerceixi aquests drets o guardi silenci perpetu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està sotmès a un procés judicial. Entre els processats per malversació hi ha diversos alts càrrecs de l'administració. La processada reconeix els fets i evita el judici amb jurat popular. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provar (alguna cosa) valent-se de testimonis o de documents autèntics. La manca de documents ens priva de testificar-ho. Declarar com a testimoni en un acte judicial. Va testificar que havia vist com l'agredien. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En jur., que no és final o definitiu. Sentència interlocutòria. Resolució judicial motivada que decideix una incidència en un procés i no les qüestions de fons, que han d'ésser resoltes per mitjà de sentència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condemnació, especialment en el sentit judicial de la sentència condemnatòria i de la pena donada. Pronunciar la condemna. Condemna severa. Quina condemna ha tingut? Condemna a presó, a mort. Complir la condemna. No ha sofert mai cap condemna. [...]
