Acció de mirar endins, l'ànima, abstraient-se dels sentits. Qualitat d'introvertit. Torsió d'un òrgan endins. [...]

Nombre de gent considerat com un tot. El poble considerat en conjunt. Mirar els interessos de la col·lectivitat. [...]

Vigilar amb l'esguard (un indret). Guaitar el mar, el camp, un camí. Mirar 1 i 2.  [...]

Generalment seguit de que, denota causa. Com que estic cansat, me'n vaig a jeure. Com és tan tard, no estranyeu que ens n'anem: no podem esperar-nos més. Precedit d'un verb de percepció com sentir, oir, veure o mirar, introdueix una proposició completiva. He sentit [...]

Obrir (els ulls). Vaig desclucar vivament els ulls. Els ulls es descluquen per a mirar el cel blau. [...]

Causar terror (a algú). Sentir terror. Quan feia tempesta s'aterria i no gosava ni mirar per la finestra. [...]

Alegrar, donar calor, vigor, etc., (a algú). Sentir-se satisfet. El poeta es refocil·la de mirar la ironia del món. [...]

Trencar l'ull (d'una agulla o altre instrument). Fatigar en extrem els ulls (a algú), fer-li perdre la vista, pel fet de mirar insistentment, fixament, alguna cosa. Treballar amb mala claror desulla qualsevol. L'Úrsula es desullava davant d'aquell espectacle tan macabre. estar desullat [...]

Lladre que roba amb astúcia, manya, dissimulació. Persona que arterosament va dreta al seu profit sense mirar si en perjudica una altra. [...]

Molt curt de vista, que no hi veu bé. Tenir la vista llosca. Mirar amb vista llosca. Obtús 2. Intel·ligència llosca. Llosc d'enteniment.  [...]