FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
anar la mà i li vaig posar massa vi. Se li'n va anar un peu i va caure tan llarg com és. La mirada se me'n va cap a l'espectacle insòlit. Està tan emocionat que les paraules se li'n van de la boca. Esvair-se, gastar-se, extingir-se. L'oncle els volia apallissar, però tot se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el món acabaria. Això no s'acaba mai. acabar com el rosari de l'aurora Acabar amb baralles. acabar en bé Acabar bé. s'ha acabat el bròquil! Expressió dita autoritàriament per donar per acabada una conversa, unes objeccions, etc. Acostar-se a la mort [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'altra. Sa³. Estar bo. Separeu els malalts dels bons. estigueu bons [o estigui bo] Fórmules de comiat. Caracteritzat per la bondat moral. Els homes bons i els dolents. Aquella dona és molt bona. És molt bona persona. ésser algú bo com el pa Ésser d'una gran [...]
mateix significat també és possible fer servir la construcció portar (o dur) + gerundi, malgrat que és una forma molt més recent i no tan genuïna com l'anterior. Per exemple:
Portem tres dies donant-hi voltes.
L'esplai porta anys lluitant per aconseguir un local decent.
Estic desesperada, porto una [...]
fer servir el verb portar (o dur) seguit d'una expressió de temps i d'un sintagma adjectival o preposicional o bé d'un verb en gerundi, malgrat que aquesta construcció és més recent i no tan genuïna com l'anterior. Per exemple:
Portem tres anys sense veure'ns.
El meu fill portava mitja hora [...]
La forma depenent és el gerundi del verb dependre i, per tant, no té plural ni pot fer d'adjectiu. Per exemple:
Si no el deixes estar, en continuaràs depenent.
En canvi, el mot dependent és un adjectiu que significa 'que depèn d'algú o d'alguna cosa' i té forma plural: dependents. A partir d [...]
Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents:
1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà [...]
, estribord, herald, educand (diferent de educant, gerundi), dividend, fecund, immund, etc.
S'escriuen amb d final alguns mots cultes o mots provinents d'altres llengües com ara: aràcnid, bòlid (diferent de bòlit, 'tros de fusta cilíndric'), èquid, etc.
En interior de paraula i final de síl·laba es poden [...]
, es podria resoldre amb una conjunció copulativa com en els exemples de gerundi copulatiu.
Una altra solució possible és expressar-ho amb valor condicional:
Si s'ha de fer l'anotació de llegats o de dret hereditari per manament judicial,
la persona interessada ha de comparèixer davant del jutge o [...]
infinitiu, gerundi o imperatiu, el pronom feble es col·loca al darrere. Per exemple:
Pensant-hi bé, val més que no li diguis res.
Truca-li tan aviat com puguis.
4. En el cas de les perífrasis verbals, el pronom pot anar al davant de la perífrasi, al darrere o entre les formes verbals que la constitueixen [...]