FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un vici o vicis, donat al vici. És un home viciós. Viciós en el fumar i en res més. Una conformació viciosa. Una pronunciació viciosa. Un raonament viciós. Que constitueix o perilla d'esdevenir un vici. El fumar és viciós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de redimir; l'efecte. La redempció d'un captiu. La redempció d'un cens. La redempció del vici, del pecat. Salvació de la humanitat obrada per Jesucrist per mitjà de la seva mort i resurrecció, segons el cristianisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar viciós. Activitats que vicien el jovent. Fer contraure (a algú) un vici, fer contraure una imperfecció que altera l'essència (d'una cosa), en treu la validesa o la força. Els prejudicis vicien l'observació. Viciar l'aire. Aviciar-se. [...]
