FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
encaixada entre els macarrons de l'orla d'una barca quan no cal fer ús dels rems i serveix per a fer l'orla més alta. Reble 3. Mot que allarga l'enunciat per guanyar temps a causa d'un vici d'elocució. Breu espai generalment publicitari de ràdio o de televisió. falca [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el que et donin. La terra ha agafat molta d'aigua. Agafar les coses pel bon costat. Agafar les coses tal com són. Agafar-ho malament, bé, amb entusiasme. Agafar-s'ho de broma, a la valenta. Contreure 2. Agafar un costum, un vici. Agafar un refredat, un cansament. Agafar son, gana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
algú un vici que tenia. Aquests mèrits, no els hi pots treure, no pots dir que no els tingui. Separar d'un tot (una part). Treure els denominadors d'una equació. De nou treure'n quatre: en resten cinc. D'aquestes pomes, treu-ne les que estan macades. D'ells, treu-ne en Miquel i en Joan, i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, en temptació. Caure en el ridícul. Caure, un autor, en l'afectació. La murmuració és un vici tan arrelat que hi caiem sense adonar-nos-en. Caure en desús, en oblit. Un objecte recolzat, davallar lliscant o rodolant. Caure escales avall. Un objecte suspès, cedir [...]
m 1 [imperfección] vici, defecte. Un vicio de conformación, un vici de conformació. 2 [mala costumbre] vici. Tiene el vicio de pedir, té el vici de demanar. 3 [placer] vici. Darse al vicio, donar-se al vici. 4 [deformación] guerxament, deformació f. 5 dr vici. Vicio oculto, vici ocult. 6 [de un [...]
