1 destorbar(->) embargolar embarassar(->) 2 confiscar(->) Cp. executar (un deutor): embargar-lo després d'una sentència. Ant. Desembargar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Cp. manllevar, embargar, segrestar, apoderar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

prendre. embargar comissaro decomissar segrestar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 empallegar engavanyar embargar embargolar destorbar(->) enfardar enfardissar enfarfegar Ant. Desembarassar. Desembalumar. 2 prenyar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

em frenava. embargar, retenir, l'autoritat, una cosa. segrestar. Els seus béns van ser segrestats. També, retenir una persona per exigir-ne un rescat. Cp. empantanegar (un afer). 2 (retenir-sepron.) contenir-se, dominar-se. moderar-se estar-se. No es pogué estar de cantar-li les veritats. Ant [...]

dificultar(->) entrebancar obstaculitzar(->) embargar embarassar embargolar impedir desguitarrar contrariar. Contrariar els moviments de l'enemic. fer nosa fer la guitza(una persona o una cosa) fer l'arquet, íd. posar la proa(a algú) aixafar-li (a algú) la guitarra fer la llesca(a algú [...]

braços) (a algú), impedir-lo d'obrar. eixalar(fig.), llevar a algú els mitjans de fer una cosa. tallar les ales, íd. embargar embarassar embargolar encadenar(fig.) obstaculitzar(una cosa), posar obstacles al seu acompliment. ofegar(fig.), impedir la propagació d'una cosa. Ofegar una revolta. Ofegar [...]