Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 258

31. com 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Generalment seguit de que, denota causa. Com que estic cansat, me'n vaig a jeure. Com és tan tard, no estranyeu que ens n'anem: no podem esperar-nos més. Precedit d'un verb de percepció com sentir, oir, veure o mirar, introdueix una proposició completiva. He sentit [...]
32. desclucar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrir (els ulls). Vaig desclucar vivament els ulls. Els ulls es descluquen per a mirar el cel blau. [...]
33. aterrir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar terror (a algú). Sentir terror. Quan feia tempesta s'aterria i no gosava ni mirar per la finestra. [...]
34. refocil·lar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alegrar, donar calor, vigor, etc., (a algú). Sentir-se satisfet. El poeta es refocil·la de mirar la ironia del món. [...]
35. desullar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trencar l'ull (d'una agulla o altre instrument). Fatigar en extrem els ulls (a algú), fer-li perdre la vista, pel fet de mirar insistentment, fixament, alguna cosa. Treballar amb mala claror desulla qualsevol. L'Úrsula es desullava davant d'aquell espectacle tan macabre. estar desullat [...]
36. tinyeta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lladre que roba amb astúcia, manya, dissimulació. Persona que arterosament va dreta al seu profit sense mirar si en perjudica una altra. [...]
37. llosc -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molt curt de vista, que no hi veu bé. Tenir la vista llosca. Mirar amb vista llosca. Obtús 2. Intel·ligència llosca. Llosc d'enteniment.  [...]
38. pecuniari -ària
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De diner. Problemes pecuniaris. Han passat tota mena de maldecaps; sobretot pecuniaris. Mirar l'aspecte pecuniari d'un afer. Ésser condemnat a una pena pecuniària. [...]
39. guipar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veure de lluny. Mirar d'amagat. Les guiparem per les espieres de la torratxa. No guipis mentre ens amaguem. guipar-hi Veure-hi. Sense ulleres no hi guipo.  [...]
40. entreguardar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mirar (una cosa) segons la línia o pla que passa per dos punts o dos regles paral·lels, per saber si és plana, si està a plom, etc. [...]
Pàgines  4 / 26 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>