FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en acció o moció. Estímuls que actuen els sentits corporals. Exercir actes propis de la seva natura, funcions pròpies del seu càrrec. El remei no va actuar. Aquest funcionari no ha actuat en tot aquest any. En les universitats, defensar conclusions públiques, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la natura. Fenòmens naturals. Ciències naturals. Produït per la natura, no degut a la mà de l'home. Morir de mort natural. Un port natural. No degut a l'educació. Sense afectació. Una persona natural. al natural En l'estat propi de la natura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al fet, de la natura del fet. Els elements factuals d'una doctrina. Que designa un fet. Predicat factual. Oracions condicionals no factuals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que declara incognoscible tot allò que depassa l'àmbit de l'experiència científica. Doctrina que declara impossible de conèixer la natura i l'existència de Déu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disacàrid format per dues molècules de glucosa, que és la unitat estructural de la cel·lulosa i d'alguns glucans i que no existeix lliure a la natura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roca ígnia plutònica, cristal·lina, composta essencialment de quars, feldespats alcalins, plagiòclasis en proporcions variables, biotita i hornblenda, de tons no gaire foscos i molt abundant en la natura. [...]
