1. Procés que provoca un canvi en l'estructura d'un constituent. 2. En la teoria estàndard, procés que permet passar de l'estructura profunda a l'estructura superficial d'una oració. [...]

1. Ressonador que determina la disposició dels formants constitutius d'un so i del seu timbre característic. 2. Dispositiu utilitzat en l'anàlisi espectrogràfica que deixa passar una gamma determinada de freqüències i permet d'analitzar l'ona sonora. [...]

Aquest crioll, que era parlat al llarg del riu Essequibo per descendents d'esclaus africans, es va desenvolupar durant els segles XVII i XVIII, quan els holandesos controlaven aquesta zona de les Guaianes. A partir del moment en què els britànics van passar a controlar Guyana, el 1814, el crioll [...]

Aquest crioll es va desenvolupar a la colònia de Berbice probablement durant els segles XVII i XVIII, sota domini holandès. A partir del moment en què els britànics van passar a controlar Guyana, el 1814, el crioll guaianès de base anglesa es va estendre, i els parlants de berbice es van [...]

La primera escola per a infants sords la va crear el reverend Jakub Falkowski a Varsòvia, el 1817, després de passar un any d'aprenentatge a Viena. És l'escola més antiga de Polònia i una de les més antigues d'Europa. La llengua de signes polonesa s'utilitza des del 1889 i té diverses variants. L [...]

territori eslovè va ser governat per poders germànics, amb la qual cosa l'alemany va esdevenir la llengua de les elits urbanes i la llengua del país no va passar de ser durant molt de temps una parla rústica sense conreu. El ple desenvolupament com a llengua de cultura no va arribar fins al final del segle [...]

Grenada forma part de les illes anomenades Commonwealth Windward, juntament amb Dominica, Saint Vincent i les Grenadines, i Saint Lucia. Aquestes illes foren colonitzades inicialment pels francesos, i cap a final del segle XVIII i començament del XIX van passar a mans britàniques. Com a [...]

Grenada forma part de les illes anomenades Commonwealth Windward, juntament amb Dominica, Saint Vincent i les Grenadines, i Saint Lucia. Aquestes illes foren colonitzades inicialment pels francesos, i cap a final del segle XVIII i començament del XIX van passar a mans britàniques. Com a [...]

nacional» (Wikang Pambansa) té com a base estructural el tagal i incorpora elements (majoritàriament vocabulari) d'altres llengües de les Filipines. L'any 1959 va rebre el nom de pilipino i posteriorment va passar a denominar-se filipino. Actualment, segons la Constitució de l'any 1987, el [...]

1969. En els quatre anys següents, la població suruí-paiter va passar de 4.000 a 600 individus per culpa de les epidèmies de xarampió, grip i tuberculosi. Es van introduir canvis socials, entre ells l'escola en portuguès.La situació lingüística actual es caracteritza per l'alternança entre suruí i [...]