FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rebre, obtenir. Bon guardó en cobraràs. Guanyar, adquirir. Cobrar voluntat, odi, amor, a alguna cosa. Cobrar fama, crèdit. En morir la llum del sol, el cel cobrava més blancor. Rebre un càstig. Nen, si no fas bondat, cobraràs! Obtenir el pagament (d'una suma [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que resulta. Vector lliure obtingut sumant els vectors representatius de les forces que actuen sobre un sistema físic, pres cadascun d'ells com a vector. Vector equivalent a la suma de dos vectors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que mescla. Circuit o dispositiu capaç de superposar dos senyals o més, a fi d'obtenir un senyal corresponent a la suma o a una combinació determinada de tots ells. Generador d'efectes especials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tècnica del tenidor de llibres. tenidoria de llibres per partida doble Sistema de comptabilitat que estableix per a cada operació un deutor i un creditor i fa figurar, així, cada suma dos cops en el llibre major. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Element lingüístic que uneix l'atribut i el subjecte. Element lingüístic que uneix dos elements independents i sintàcticament equivalents el significat dels quals se suma. Coit. Procés pel qual l'espermatozoide es posa en contacte amb l'oòcit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió algebraica formada per la suma d'un nombre finit de termes, cada un dels quals és el producte d'un coeficient per les potències d'una o més indeterminades. polinomi homogeni Polinomi els termes del qual són del mateix grau. [...]
