21.
Construcció de participi: 'donat' + nom ('considerant') / 'Donat el caràcter que té' o 'Atès el caràcter que té'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La construcció de participi donat + nom es fa servir amb el sentit de 'considerant'. Per exemple:
Donades les dificultats per anar fins a l'aeroport amb autobús, va decidir agafar un taxi.
Donat el caràcter que té, val més que no li'n tornis a parlar.
Altres construccions de participis que tenen [...]
|
22.
venir a sobre, venir al damunt
Font
Fitxes de l'Optimot
La construcció venir (una cosa) al damunt (o a sobre) a algú té el significat literal de 'caure sobre d'algú alguna cosa'. Per exemple:
L'allau li va venir al damunt d'improvís i no va poder reaccionar.
En sentit figurat també es pot fer servir. Per exemple:
Quan veig tots els problemes que em [...]
|
23.
Participi dels verbs acabats en '-metre': 'admitit' o 'admès'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els participis dels verbs acabats en -metre (admetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre, etc.) acaben en -mès. Per exemple:
admès (i no admitit)
omès (i no omitit)
permès (i no permitit)
remès (i no remitit)
[...]
VERB MODEL v intr 1 venir, vindre. Ven a cenar a mi casa, vine a sopar a casa meva. 2 [proceder] venir, vindre. Costumbres que vienen del extranjero, costums que venen de l'estranger. 3 [suceder] venir, vindre. Después del verano viene el otoño, després de l'estiu ve l'hivern. 4 [estar] trobar-se pron, aparèixer. La noticia viene en la primera página, la notícia es troba a la primera pàgina. 5 [acometer] venir, vindre. Venir una idea, venir una idea. 6 venir, vindre. Los zapatos me vienen pequeños, les sabates em venen petites. 7 [traer origen] venir, vindre. Venir de buena familia, venir de bona família. 8 [seguido de gerundio] [no es tradueix]. Hace tiempo que venimos diciendo, fa temps que diem. 9 ¿a qué viene...? a què treu cap? ¿A qué viene comprarse otro coche?, a què treu cap comprar-se un altre cotxe? 10 en lo por venir [en el futuro] en el futur. 11 hacer venir a alguien fer venir algú. 12 que viene [próximo] que ve, vinent. El año que viene, l'any que ve. 13 sin venir a nada (o a qué) sense justificació. 14 ¡venga! vinga! 15 venir a [llegar] arribar a. Después de discutir vinieron a un acuerdo, després de discutir arribaren a un acord. 16 venir a [finalizar] acabar. Vinieron a hacer las paces, acabaren fent les paus. 17 venir a [equivaliendo a un verbo simple] [no es tradueix]. La desgracia vino a caer sobre nosotros, la desgràcia caigué damunt nostre. La disposición viene a llenar un vacío en la legislación, la disposició omple un buit en la legislació. 18 venir a menos [descender de posición social] anar (o venir) a menys. 19 venir a parar [en] anar a raure a. 20 venir a parar [terminar] arribar, acabar. Este camino viene a parar delante de mi casa, aquest camí arriba fins a davant de casa meva. 21 venir a parar [llegar a una consecuencia] arribar. Hemos venido a parar a la misma conclusión, hem arribat a la mateixa conclusió. 22 venir a ser ésser aproximadament. 23 venir a tener tenir aproximadament (o si fa no fa). Viene a tener veinte años, té, si fa no fa, vint anys. 24 venir ancha (o grande) una cosa a alguien venir (o anar) ample. 25 venir bien anar (o venir) bé. Ahora no me viene bien ir, ara no em va (o ve) bé d'anar-hi. 26 venir bien anar (o venir) bé. Me viene bien tu sombrero, em va bé el teu barret. 27 venir bien [servir] anar (o venir) bé. Esta madera me vendrá bien para hacer unas estanterías, aquesta fusta m'anirà bé per a fer uns prestatges. 28 venir con sortir amb. Venir con exigencias, sortir amb exigències. 29 venir en dr [no es tradueix]. Vengo en ordenar..., ordeno...Venir en deseo, desitjar. 30 venir mal anar (o venir) malament. 31 venir de primera (o de perilla, o de perlas) venir de primera (o com l'anell al dit). 32 venir rodado venir que ni fet d'encàrrec. v pron 33 venir intr, vindre intr. Se ha venido de su tierra con toda la familia, ha vingut de la seva terra amb tota la família. 34 [hundirse] venir-se'n. 35 fig anar-se'n en orris (o a can Pistraus). Se vinieron al suelo nuestros proyectos, se n'han anat en orris els nostres projectes. 36 venirse una cosa encima de alguien fig i fam caure al damunt d'algú. |
24.
Participi dels verbs acabats en '-ndre': 'confundit' o 'confós'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els participis dels verbs acabats en -endre (encendre, pretendre, etc.) i -ondre (confondre, difondre, infondre, etc.) acaben en -ès i -ós respectivament. Per exemple:
encès (i no encengut)
pretès (i no pretendit)
confós (i no confundit)
infós (i no infundit)
En canvi, el verb pondre i els que t [...]
|
25.
'venir a per' o 'venir per'? / 'anar a per' o 'anar per'? / Com es diu 'ir a por' en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs anar i venir amb un complement format per la preposició per i un sintagma nominal equivalen a anar a buscar i venir a buscar. Per exemple:
Vinc per la safata de pastes que tinc encarregada.
Van anar al magatzem per més peces metàl·liques.
Amb aquest significat, en certs parlars també s [...]
|
26.
participi
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Forma no personal de verb que pot tenir la funció d'un adjectiu. [...]
|
27.
participi
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m gram 1 participio. 2 participi de present participio de presente (o activo). 3 participi passat participio pasado (o pasivo, o de pretérito). [...]
|
28.
Infinitius amb dues formes: tindre i tenir, vindre i venir
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
tindre o tenir
vindre o venir
També tenen dues formes d'infinitiu els derivats d'aquests verbs: convenir o convindre, detenir o detindre, mantenir o mantindre, pervenir o pervindre, etc.
En els registres formals, però, les formes més generals [...]
|
29.
Participi d'alguns verbs acabats en '-ènyer': 'estrenyut' o 'estret'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs de la segona conjugació com constrènyer, estrènyer, restrènyer, etc. que fan el participi afegint la terminació -t a una arrel acabada en vocal. Per exemple:
constret (i no constrenyut)
estret (i no estrenyut)
restret (i no restrenyut)
[...]
|
30.
Participi d'alguns verbs acabats en '-oldre': 'absolgut' o 'absolt'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs de la segona conjugació absoldre, coldre, dissoldre, exsoldre, moldre, resoldre i toldre (i derivats) fan el participi afegint la terminació -t a l'arrel acabada en l. Per exemple:
absolt (i no absolgut)
dissolt (i no dissolgut)
molt (i no molgut)
resolt (i no resolgut)
[...]
|