Resultats de la cerca bàsica: 9
Diccionari català-castellà
|
1.
crida
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acció de cridar] llamada. 2 dr llamamiento m, pregón m. f [o m] 3 dr [el qui fa les crides] llamante. f 4 gràf [senyal] llamada. 5 fig llamamiento m, llamada. 6 crida i cerca dr busca y captura. [...]
|
|
2.
pregó
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [crida] pregón. 2 [discurs] pregón. [...]
|
|
3.
ban
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 dr i hist [edicte, crida] bando, edicto. 2 [multa] multa f. [...]
|
|
4.
pregonar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fer una crida] pregonar. 2 fig [esbombar] pregonar, divulgar, proclamar. [...]
|
|
5.
cridaire
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj [que crida molt] gritón -ona, chillón -ona. [...]
|
|
6.
cridar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
auxili, pedir auxilio a gritos. 6 [fer una crida, un pregó] pregonar. 7 [fer venir] llamar. Cridar el metge, llamar al médico. 8 [el nom d'algú en veu alta] llamar, nombrar. Han passat llista i no m'han cridat, han pasado lista y no me han nombrado. 9 fig [atreure] llamar. Cridar l'atenció d'algú, llamar [...]
|
|
7.
diner
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
diner fa (o crida) diner (o diners fan [o criden] diners) dinero llama dinero. 11 diners del diable paleont [nummulits] numulitas, numulites. 12 diners efectius (o comptants, o diner en efectiu [o en metàl·lic, o viu]) dinero efectivo (o contante, o contante y sonante, o en metálico, o al contado). 13 [...]
|
|
8.
ordre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 24 dr orden. Ordre d'arrest, orden de arresto. 25 a l'ordre merc a la orden. 26 a les vostres ordres! mil ¡a la orden! (o ¡a sus órdenes!). 27 donar ordres dar órdenes. 28 mot d'ordre mil [consigna] contraseña, santo y seña. 29 ordre de crida i cerca dr orden de busca y captura. 30 ordre de detenció [...]
|
|
9.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'avui en vuit, de aquí a ocho días, de hoy en ocho días. 43 de... estant desde.... Ho vam veure de dalt estant, lo vimos desde arriba. Ens cridà de sota estant, nos llamó desde abajo. M'escriu de Barcelona estant, me escribe desde Barcelona. 44 de... estant en lo..., desde...De dalt estant no se sentia [...]
prep [d' davant de vocal precedida de h o no] 1 de. 2 [allunyament, separació, procedència, origen] de. La ploma li escapà de les mans, la pluma se le escapó de las manos. Li penjava del coll, le colgaba del cuello. Anar de bar en bar, ir de bar en bar. Aquest tren ve d'Elx, este tren viene de Elche. Nasqué de família de classe mitjana, nació de familia de clase media. 3 [distància, mesurament, càlcul] de. Som molt lluny del poble, estamos muy lejos del pueblo. Hi caben de dos a tres litres, caben de dos a tres litros. De tres a vuit en van cinc, de tres a ocho van cinco. 4 [temps] de. Obren de vuit a nou, abren de ocho a nueve. D'ara endavant, de ahora en adelante. 5 [amb pp] de [sin pp]. És cuit de dilluns, es del lunes. Aquest peix és fet d'ahir, este pescado es de ayer. 6 [durada, espai de temps] de. De menut va marxar de casa seva, de pequeño se fue de su casa. 7 [durada, espai de temps] de, por. Hi anàrem de nit, fuimos por la noche. 8 [manera] de. De genollons, de rodillas. De bat a bat, de par en par. El qualificaven de savi, lo calificaban de sabio. 9 [causa, motiu] de. Plorar de vergonya, llorar de vergüenza. 10 [seguit d'un adj] [causa, motiu] de tan, de... que está. El safareig vessa de ple, el lavadero rebosa de tan lleno (o de lleno que está). 11 [mitjà, instrument] de. Armar-se de paciència, armarse de paciencia. 12 [referència] de. Què pensen de mi?, ¿qué piensan de mí? 13 [qualitat, condició] de. Un home de bon cor, un hombre de buen corazón. De color blau, de color azul. 14 [matèria] de. Un braçalet d'or, un brazalete de oro. Un vol d'orenetes, un vuelo de golondrinas. 15 [contingut] de. Un got d'aigua, un vaso de agua. 16 [assumpte, tema] de. Una lliçó d'història, una lección de historia. 17 [procedència, origen] de. Vi d'Alella, vino de Alella. És natural d'Alemanya, es natural de Alemania. 18 [mitjà] de. Molí de vent, molino de viento. 19 [destinació, finalitat] de. Un molí d'oli, un molino de aceite. Una màquina d'escriure, una màquina de escribir. 20 [possessió] de. Els llibres d'en Joan, los libros de Juan. 21 [l'autor] de. Els versos de Foix, los versos de Foix. 22 [situació] de. La cadira d'allà darrere, la silla de allí atrás. 23 [gènere] de. Conte de fades, cuento de hadas. 24 [agent de passiva] por, de p fr. És fet d'ell, está hecho por él. Era conegut de tothom, era conocido de (o por) todos. 25 [introdueix l'objecte de l'acció] de. Dubtar de tot, dudar de todo. Em penedeixo d'haver-ho dit, me arrepiento de haberlo dicho. 26 [entre un verb auxiliar i un infinitiu] de. Acaben de dir-m'ho, acaban de decírmelo. Això no deixa de molestar-me, esto no deja de molestarme. 27 [introdueix l'infinitiu en funció de complement directe] [no se traduce]. Què has decidit de fer?, ¿qué has decidido hacer? He refusat d'acceptar el càrrec, he rehusado aceptar el cargo. Prova de fer-ho, intenta hacerlo. Han decidit d'anar-hi, han decidido ir. 28 [introdueix l'infinitiu en funció de subjecte del verb precedent] [no se traduce]. M'ha agradat molt de tornar-te a veure, me ha encantado volver a verte. No m'era permès d'anar-hi, no me estaba permitido ir. 29 [aposició al n pr] de. El carrer de Provença, la calle de Provenza. El mes d'abril, el mes de abril. 30 [darrere adj o substantiu] de. Pobre de tu!, ¡pobre de ti! Llàstima de dentadura!, ¡lástima de dentadura! 31 [darrere d'un substantiu d'autorització, permís, etc i davant d'un infinitiu] para, de p fr. Va obtenir la llicència d'anar-se'n, obtuvo la licencia para irse. 32 [complement de l'adj qualificatiu] de. Una cambra plena de joguines, un cuarto lleno de juguetes. Està segur de si mateix, está seguro de sí mismo. 33 [complement de l'adj qualificatiu] de. És lletja de cara, es fea de cara. Ample de malucs, ancho de caderas. 34 [partitiu] de. Què hi ha de nou?, ¿qué hay de nuevo? Tres de vosaltres, tres de vosotros. 35 [partitiu] [introdueix els adj qualificatius quan són atributs del pron feble en] [no se traduce]. Si aquestes camises no t'agraden, compra-te'n d'altres, si estas camisas no te gustan, cómprate otras. Té dues corbates blaves i moltes de vermelles, tiene dos corbatas azules y muchas encarnadas. De groga, no en tens cap?, ¿amarilla, no tienes ninguna? (o ¿no tienes ninguna amarilla?)En teniu, de madures? (pomes, etc), ¿las tiene [que sean] maduras? Si vols taronges, te'n puc donar de molt bones, si quieres naranjas, puedo dártelas muy buenas. 36 [partitiu] algo de, un poco de. El vi blanc s'ha acabat, però encara en resta de negre, el vino blanco se ha terminado, pero todavía queda algo de tinto. 37 [en construccions de comparatiu i superlatiu] de. El pitjor de tots, el peor de todos. Menys de tretze, menos de trece. 38 [denota substitució] [no se traduce]. Si jo fos d'ella me n'aniria, si yo fuera ella me iría. 39 [destaca un terme nominal posant-lo fora de la frase] [no se traduce]. En vols, de pomes?, ¿quieres manzanas? D'homes, n'hi ha de bons i de dolents, hay hombres buenos y malos. Aquesta és ben gran, de casa, esta casa es muy grande. No tinguis por: de perdre's no es perdrà, no tengas miedo: perderse no se va a perder. 40 [destaca un terme nominal posant-lo fora de la frase] lo que es. No en sap, de cantar, lo que es cantar, no sabe. No en tinc, de pa, lo que es pan, no tengo. 41 ...com és (o era, etc) de... lo... que es, cuán... es. No podeu imaginar-vos com és de bell, no podéis imaginaros lo bello que es. 42 de... en... de... a (o en)... díasD'avui en vuit, de aquí a ocho días, de hoy en ocho días. 43 de... estant desde.... Ho vam veure de dalt estant, lo vimos desde arriba. Ens cridà de sota estant, nos llamó desde abajo. M'escriu de Barcelona estant, me escribe desde Barcelona. 44 de... estant en lo..., desde...De dalt estant no se sentia res, en lo alto (o desde arriba) no se oía nada. 
|
prep [d' davant de vocal precedida de h o no]
1 de.
2 [allunyament, separació, procedència, origen] de. La ploma li escapà de les mans, la pluma se le escapó de las manos. Li penjava del coll, le colgaba del cuello. Anar de bar en bar, ir de bar en bar. Aquest tren ve d'Elx, este tren viene de Elche. Nasqué de família de classe mitjana, nació de familia de clase media.
3 [distància, mesurament, càlcul] de. Som molt lluny del poble, estamos muy lejos del pueblo. Hi caben de dos a tres litres, caben de dos a tres litros. De tres a vuit en van cinc, de tres a ocho van cinco.
4 [temps] de. Obren de vuit a nou, abren de ocho a nueve. D'ara endavant, de ahora en adelante.
5 [amb pp] de [sin pp]. És cuit de dilluns, es del lunes. Aquest peix és fet d'ahir, este pescado es de ayer.
6 [durada, espai de temps] de. De menut va marxar de casa seva, de pequeño se fue de su casa.
7 [durada, espai de temps] de, por. Hi anàrem de nit, fuimos por la noche.
8 [manera] de. De genollons, de rodillas. De bat a bat, de par en par. El qualificaven de savi, lo calificaban de sabio.
9 [causa, motiu] de. Plorar de vergonya, llorar de vergüenza.
10 [seguit d'un adj] [causa, motiu] de tan, de... que está. El safareig vessa de ple, el lavadero rebosa de tan lleno (o de lleno que está).
11 [mitjà, instrument] de. Armar-se de paciència, armarse de paciencia.
12 [referència] de. Què pensen de mi?, ¿qué piensan de mí?
13 [qualitat, condició] de. Un home de bon cor, un hombre de buen corazón. De color blau, de color azul.
14 [matèria] de. Un braçalet d'or, un brazalete de oro. Un vol d'orenetes, un vuelo de golondrinas.
15 [contingut] de. Un got d'aigua, un vaso de agua.
16 [assumpte, tema] de. Una lliçó d'història, una lección de historia.
17 [procedència, origen] de. Vi d'Alella, vino de Alella. És natural d'Alemanya, es natural de Alemania.
18 [mitjà] de. Molí de vent, molino de viento.
19 [destinació, finalitat] de. Un molí d'oli, un molino de aceite. Una màquina d'escriure, una màquina de escribir.
20 [possessió] de. Els llibres d'en Joan, los libros de Juan.
21 [l'autor] de. Els versos de Foix, los versos de Foix.
22 [situació] de. La cadira d'allà darrere, la silla de allí atrás.
23 [gènere] de. Conte de fades, cuento de hadas.
24 [agent de passiva] por, de p fr. És fet d'ell, está hecho por él. Era conegut de tothom, era conocido de (o por) todos.
25 [introdueix l'objecte de l'acció] de. Dubtar de tot, dudar de todo. Em penedeixo d'haver-ho dit, me arrepiento de haberlo dicho.
26 [entre un verb auxiliar i un infinitiu] de. Acaben de dir-m'ho, acaban de decírmelo. Això no deixa de molestar-me, esto no deja de molestarme.
27 [introdueix l'infinitiu en funció de complement directe] [no se traduce]. Què has decidit de fer?, ¿qué has decidido hacer? He refusat d'acceptar el càrrec, he rehusado aceptar el cargo. Prova de fer-ho, intenta hacerlo. Han decidit d'anar-hi, han decidido ir.
28 [introdueix l'infinitiu en funció de subjecte del verb precedent] [no se traduce]. M'ha agradat molt de tornar-te a veure, me ha encantado volver a verte. No m'era permès d'anar-hi, no me estaba permitido ir.
29 [aposició al n pr] de. El carrer de Provença, la calle de Provenza. El mes d'abril, el mes de abril.
30 [darrere adj o substantiu] de. Pobre de tu!, ¡pobre de ti! Llàstima de dentadura!, ¡lástima de dentadura!
31 [darrere d'un substantiu d'autorització, permís, etc i davant d'un infinitiu] para, de p fr. Va obtenir la llicència d'anar-se'n, obtuvo la licencia para irse.
32 [complement de l'adj qualificatiu] de. Una cambra plena de joguines, un cuarto lleno de juguetes. Està segur de si mateix, está seguro de sí mismo.
33 [complement de l'adj qualificatiu] de. És lletja de cara, es fea de cara. Ample de malucs, ancho de caderas.
34 [partitiu] de. Què hi ha de nou?, ¿qué hay de nuevo? Tres de vosaltres, tres de vosotros.
35 [partitiu] [introdueix els adj qualificatius quan són atributs del pron feble en] [no se traduce]. Si aquestes camises no t'agraden, compra-te'n d'altres, si estas camisas no te gustan, cómprate otras. Té dues corbates blaves i moltes de vermelles, tiene dos corbatas azules y muchas encarnadas. De groga, no en tens cap?, ¿amarilla, no tienes ninguna? (o ¿no tienes ninguna amarilla?)En teniu, de madures? (pomes, etc), ¿las tiene [que sean] maduras? Si vols taronges, te'n puc donar de molt bones, si quieres naranjas, puedo dártelas muy buenas.
36 [partitiu] algo de, un poco de. El vi blanc s'ha acabat, però encara en resta de negre, el vino blanco se ha terminado, pero todavía queda algo de tinto.
37 [en construccions de comparatiu i superlatiu] de. El pitjor de tots, el peor de todos. Menys de tretze, menos de trece.
38 [denota substitució] [no se traduce]. Si jo fos d'ella me n'aniria, si yo fuera ella me iría.
39 [destaca un terme nominal posant-lo fora de la frase] [no se traduce]. En vols, de pomes?, ¿quieres manzanas? D'homes, n'hi ha de bons i de dolents, hay hombres buenos y malos. Aquesta és ben gran, de casa, esta casa es muy grande. No tinguis por: de perdre's no es perdrà, no tengas miedo: perderse no se va a perder.
40 [destaca un terme nominal posant-lo fora de la frase] lo que es. No en sap, de cantar, lo que es cantar, no sabe. No en tinc, de pa, lo que es pan, no tengo.
41 ...com és (o era, etc) de... lo... que es, cuán... es. No podeu imaginar-vos com és de bell, no podéis imaginaros lo bello que es.
42 de... en... de... a (o en)... díasD'avui en vuit, de aquí a ocho días, de hoy en ocho días.
43 de... estant desde.... Ho vam veure de dalt estant, lo vimos desde arriba. Ens cridà de sota estant, nos llamó desde abajo. M'escriu de Barcelona estant, me escribe desde Barcelona.
44 de... estant en lo..., desde...De dalt estant no se sentia res, en lo alto (o desde arriba) no se oía nada.