1 Contemplar amb admiració. extasiar-se encantar-se ullprendre's meravellar-se quedar atònit esbalair-se estar fascinat mirar bocabadat quedar bocabadat caure-li (a algú) la bava enfavar-se embadalir-se, restar amb l'ànim suspès en la contemplació d'alguna cosa. posar (una persona) sobre el pedestal, admirar-la granment. tributar admiració (a algú) escoltar-se, admirar-se a si mateix en parlar.
2 Produir, alguna cosa, admiració en el qui la contempla. meravellar encantar extasiar fascinar esbalair ullprendre captivar embruixar al·lucinar sorprendre, meravellar algú amb quelcom d'inesperat, d'incomprensible. astorar atordir seduir embadalir embadocar espantar (fig.). Espanta de veure el que sap aquest home. imposar atonir, causar estupefacció. deixar parat deixar blau colpir d'admiració espatarrar o espaterrar (fam.) causar estupefacció (o estupor) fer caure de cul (vulg.) deixar atònit deixar estupefacte
3 (admirar-sepron.) quedar parat quedar de pedra restar com qui veu visions fer-se creus (d'una cosa) → sorprendre's, estranyar-se.
4 Fer-se admirar: Imposar (intr). Un home que imposa per la seva elegància.
