1.
venir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v intr 1 venir, vindre. Ven a cenar a mi casa, vine a sopar a casa meva. 2 [proceder] venir, vindre. Costumbres que vienen del extranjero, costums que venen de l'estranger. 3 [suceder] venir, vindre. Después del verano viene el otoño, després de l'estiu ve l'hivern. 4 [estar] trobar-se [...]
VERB MODEL v intr 1 venir, vindre. Ven a cenar a mi casa, vine a sopar a casa meva. 2 [proceder] venir, vindre. Costumbres que vienen del extranjero, costums que venen de l'estranger. 3 [suceder] venir, vindre. Después del verano viene el otoño, després de l'estiu ve l'hivern. 4 [estar] trobar-se pron, aparèixer. La noticia viene en la primera página, la notícia es troba a la primera pàgina. 5 [acometer] venir, vindre. Venir una idea, venir una idea. 6 venir, vindre. Los zapatos me vienen pequeños, les sabates em venen petites. 7 [traer origen] venir, vindre. Venir de buena familia, venir de bona família. 8 [seguido de gerundio] [no es tradueix]. Hace tiempo que venimos diciendo, fa temps que diem. 9 ¿a qué viene...? a què treu cap? ¿A qué viene comprarse otro coche?, a què treu cap comprar-se un altre cotxe? 10 en lo por venir [en el futuro] en el futur. 11 hacer venir a alguien fer venir algú. 12 que viene [próximo] que ve, vinent. El año que viene, l'any que ve. 13 sin venir a nada (o a qué) sense justificació. 14 ¡venga! vinga! 15 venir a [llegar] arribar a. Después de discutir vinieron a un acuerdo, després de discutir arribaren a un acord. 16 venir a [finalizar] acabar. Vinieron a hacer las paces, acabaren fent les paus. 17 venir a [equivaliendo a un verbo simple] [no es tradueix]. La desgracia vino a caer sobre nosotros, la desgràcia caigué damunt nostre. La disposición viene a llenar un vacío en la legislación, la disposició omple un buit en la legislació. 18 venir a menos [descender de posición social] anar (o venir) a menys. 19 venir a parar [en] anar a raure a. 20 venir a parar [terminar] arribar, acabar. Este camino viene a parar delante de mi casa, aquest camí arriba fins a davant de casa meva. 21 venir a parar [llegar a una consecuencia] arribar. Hemos venido a parar a la misma conclusión, hem arribat a la mateixa conclusió. 22 venir a ser ésser aproximadament. 23 venir a tener tenir aproximadament (o si fa no fa). Viene a tener veinte años, té, si fa no fa, vint anys. 24 venir ancha (o grande) una cosa a alguien venir (o anar) ample. 25 venir bien anar (o venir) bé. Ahora no me viene bien ir, ara no em va (o ve) bé d'anar-hi. 26 venir bien anar (o venir) bé. Me viene bien tu sombrero, em va bé el teu barret. 27 venir bien [servir] anar (o venir) bé. Esta madera me vendrá bien para hacer unas estanterías, aquesta fusta m'anirà bé per a fer uns prestatges. 28 venir con sortir amb. Venir con exigencias, sortir amb exigències. 29 venir en dr [no es tradueix]. Vengo en ordenar..., ordeno...Venir en deseo, desitjar. 30 venir mal anar (o venir) malament. 31 venir de primera (o de perilla, o de perlas) venir de primera (o com l'anell al dit). 32 venir rodado venir que ni fet d'encàrrec. v pron 33 venir intr, vindre intr. Se ha venido de su tierra con toda la familia, ha vingut de la seva terra amb tota la família. 34 [hundirse] venir-se'n. 35 fig anar-se'n en orris (o a can Pistraus). Se vinieron al suelo nuestros proyectos, se n'han anat en orris els nostres projectes. 36 venirse una cosa encima de alguien fig i fam caure al damunt d'algú. |
2.
sobrevenir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [Se conjuga como: venir] 1 [venir improvisamente] sobrevenir. 2 [una cosa después de otra] sobrevenir. 3 [a la sazón] venir a temps. [...]
|
3.
contravenir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [Se conjuga como: venir] contravenir. [...]
|
4.
desconvenir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [Se conjuga como: venir] desconvenir. [...]
|
5.
disconvenir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [Se conjuga como: venir] desconvenir. [...]
|
6.
provenir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [Se conjuga como: venir] [proceder] provenir. [...]
|
7.
antevenir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: venir] p fr precedir. [...]
|
8.
supervenir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [Se conjuga como: venir] p fr [sobrevenir] sobrevenir. [...]
|
9.
advenir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: venir] v intr 1 [accidentalmente] advenir. 2 p fr venir, arribar. Advino el buen tiempo, arribà el bon temps. 3 [al trono] pujar, ésser exaltat. v impers 4 p fr [suceder] esdevenir-se. [...]
|
10.
participio
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 gram participi. 2 participio activo (o de presente) participi de present. 3 participio pasado (o pasivo, o de pretérito) participi passat. [...]
|