101.
desitjar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 desear. Desitjava els honors i les riqueses, deseaba honores y riquezas. 2 [sexualment] desear. 3 desear. Desitgem un bon viatge al teu germà, deseamos un buen viaje a tu hermano. 4 deixar a desitjar dejar que desear. No deixa res a desitjar, no deja nada que desear. 5 fer-se desitjar [...]
|
102.
abans
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que (o de) res [abans de tot] antes que (o de) nada, ante todo, por encima de todo. 9 molt abans mucho antes. 10 poc (o un xic) abans poco antes. 11 tornar a fer com abans volver a las andadas. adj 12 [precedent] antes, anterior, de antes. La nit abans, la noche antes (o de antes fam). [...]
|
103.
reprendre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
reanudar mis tareas normales. 4 [renyar] reprender, reñir, regañar. 5 [un aliment] indigestarse pron, sentar mal. El menjar m'ha reprès, la comida me ha sentado mal. 6 [venir de nou] sorprender, coger desprevenido (o por sorpresa). Aquella notícia el reprengué molt fortament, aquella noticia le sorprendió [...]
|
104.
estrany
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [d'un altre grup] extraño -ña. 2 [desconegut] extraño -ña, desconocido -da. La seva fesomia no m'és estranya, su fisonomía no me resulta extraña. 3 [aliè] extraño -ña, ajeno -na. Això és estrany a la qüestió, esto es extraño a la cuestión. 4 [no freqüent o usual] extraño -ña, raro -ra [...]
|
105.
collir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
desapercebut] coger, captar, darse cuenta. L'amenaça era dissimulada, però la va collir, la amenaza era disimulada, pero la cogió. 8 collir arreu [sense deixar res] arramblar con todo. [...]
|
106.
tres
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj i m 1 tres. Ahir va fer tres anys, ayer cumplió tres años. 2 per un tres i no res fig i fam por un quítame allá esas pajas. 3 tres més otros tres, tres más. adj i m i f 4 [tercer] tres, tercero -ra, tercio -cia. Pàgina tres, página tres. És la tres de la classe, es la tres de la clase. m i f [...]
|
107.
pèl
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ni un pèl [gens] ni un pelo. 17 no tenir pèls a la llengua fig [dir el que es pensa] no tener pelos (o pelillos) en la lengua, no morderse la lengua. 18 pèl caní (o mort) pelo canino. 19 pèl caní bot [Nardus stricta] cervuno. 20 pèl de boc bot [Vulpia myuros] vulpia. 21 pèl de ca bot [margall [...]
|
108.
acabar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'acabaràs res, de todo esto no sacarás ningún provecho. v intr 5 [arribar a la seva fi] acabar, acabarse pron, terminar. La vida acabà per a ell, la vida acabó para él. 6 [tenir fi] acabar, terminar. Aquesta platja no acaba mai, esta playa no acaba nunca. 7 [ésser terminat] acabar, terminar. Acabar un vers [...]
v tr 1 [enllestir] acabar, terminar. Acabar els estudis, terminar los estudios. 2 [perfer] acabar, terminar, dar cabo a. Acabar un vestit, acabar un traje. 3 [exhaurir] acabar, agotar. Ja han acabat el vi, ya han acabado el vino. 4 acabar-ne [treure'n profit] sacar provecho. De tot això, no n'acabaràs res, de todo esto no sacarás ningún provecho. v intr 5 [arribar a la seva fi] acabar, acabarse pron, terminar. La vida acabà per a ell, la vida acabó para él. 6 [tenir fi] acabar, terminar. Aquesta platja no acaba mai, esta playa no acaba nunca. 7 [ésser terminat] acabar, terminar. Acabar un vers en hiat, acabar un verso en hiato. 8 acabar amb algú de fer alguna cosa convenir con uno en hacer algo. 9 acabar bé acabar bien (o en bien). 10 acabar de estar a punto de, faltar poco para. Som-hi, que ja acabem d'arribar, vamos, que ya estamos a punto de llegar. 11 acabar de acabar de. Acaba de marxar, acaba de salir. 12 acabar en acabar en. 13 acabar malament acabar mal (o en mal). 14 acabar per [seguit d'inf] acabar por. Si insisteixes, acabarà per confessar, si insistes, acabará por confesar. 15 no acabar de [amb inf] no acabar de. 16 per acabar por último, como remate. v pron 17 acabarse, terminarse. No s'ha acabat el berenar, no se ha acabado la merienda. 18 no poder-se (o no saber-se) acabar una cosa [estranyar-se'n granment] no poderse creer una cosa. No s'ho sap acabar, no se lo puede creer. |
109.
haver 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que sí y los hay que dicen que no. 21 no haver-hi per on agafar no haber por dónde coger. 22 no haver-hi res més a dir no haber más que decir. 23 no haver-hi res a fer no haber nada que hacer. 24 no haver-hi res a perdre no haber nada que perder. 25 no haver-n'hi per a començar no haber (o tener) ni [...]
|
110.
per
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
prep [amb l'article el es contreu en pel] 1 [davant de nom, pronom, adjectiu i article, indicant lloc, mitjà, instrument, causa, manera, autor, ordre, etc] por. 2 [cada] a, por. Guanya tant per setmana, gana tanto a la (o por) semana. 3 de, por. L'agafà per la mà, le cogió de la mano. 4 [allò en [...]
|