FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demanar, sol·licitar, com a necessari. Requerir l'ajut d'algú. Això requereix molt bona voluntat. És un joc que requereix molta destresa. Quan el cas ho requereix, s'ha de fer un esforç. Això requereix molt de temps. Demanar com a prescrit per la llei. Li van requerir [...]
v tr 1 [necessitar] requerir. Requereixo el teu ajut, requiero tu ayuda. 2 [demanar] requerir. Requerir d'amors, requerir de amores. 3 dr [intimar] requerir. 4 requerir de batalla provocar al combate, desafiar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de requerir; l'efecte. Instigació verbal o escrita feta mitjançant una autoritat pública a una persona perquè executi o s'abstingui d'executar un acte determinat. a requeriment de A petició de. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte de notificar o requerir a alguna persona, per raó d'una causa, un plet, un acte administratiu o governatiu, o bé a instància d'un particular. [...]