FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rèptil saure del gènere Chalcides, de la família dels escíncids, de tronc gairebé cilíndric, extremitats reduïdes i escates llises i brillants. lludrió ibèric Lludrió de tronc curt i gruixut, amb les extremitats proveïdes de cinc dits [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cavitat òssia situada a la part inferior del tronc, formada pel sacre i els dos ossos coxals. pelvis del ronyó Cavitat en forma d'embut que hi ha a cada ronyó i és el començament de l'urèter. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup heterogeni d'artròpodes mandibulats terrestres, amb el cos dividit en cap i tronc, el primer amb dues antenes i el segon constituït per un elevat nombre de segments, cadascun amb un parell, o dos, de potes. Individu d'aquest grup. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tronc d'un arbre del qual es poden treure bigues i posts. Tronc serrat en taulons o posts, que es reconstitueix posant uns llistonets entre cada peça per tal de facilitar-ne l'assecament. Rodet o mola per a aixafar oliva. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Làmina molt prima de fusta, d'un gruix inferior a 3 mil·límetres, per a aplacats i contraplacats. fullola de ganiveta Fullola tallada en sentit diagonal respecte al tronc o al tauló. fullola desenrotllada Fullola tallada de través respecte al tronc o roll. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El tronc o la tija d'una planta, dividir-se en branques. Els arbustos comencen a ramificar-se arran de terra. El tal·lus, dividir-se en segments allargats. Dividir-se repetidament i estenent-se a la manera del tronc d'un arbre brancat. Els vasos sanguinis es ramifiquen. [...]
