Resultats de la cerca bàsica: 4.010
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
-fer -fera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot ll. ferre, 'portar'. Ex.: plumbífer, argil·lífera, petrolífer, ovulífer. [...]
|
|
2.
fer 1 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Salvatge, indòmit i carnisser. Un animal fer. Una bèstia fera. Animal carnisser, especialment no domesticat. Ésser, un home, una fera. Posar-se algú fet una fera. [...]
|
|
3.
fer 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar existència (a alguna cosa) ajustant les seves parts o elements. Fer una paret, una casa. Fer un ocell el seu niu. Fer un poema, una òpera. Fer una frase. Amb quaranta homes podrem fer dues colles. Fer pa, vinagre. Fer confitura de codony. Aquest vi farà un bon vinagre. Aquesta [...]
fer2
|
|
4.
cancaneta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esqueneta. fer cancaneta Fer canca. [...]
|
|
5.
cagarel·la
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deposició clara. fer cagarel·la Fer broma, fer el ridícul. [...]
|
|
6.
desembarassat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa amb llestesa la feina a fer, que no deixa per fer res del que cal fer. [...]
|
|
7.
fressejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer fressa. Fer veure que es fa molt i no fer res. [...]
|
|
8.
coblejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer, dir, cantar, cobles. [...]
|
|
9.
trinquis
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fer trinquis Fer trencadissa. [...]
|
|
10.
ufanejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer ostentació, fer ufana. [...]
|
fer2
1 1 v. tr. [LC] Donar existència (a alguna cosa) ajustant les seves parts o elements. Fer una paret, una casa. Fer un ocell el seu niu. Fer un poema, una òpera. Fer una frase. Amb quaranta homes podrem fer dues colles. Fer pa, vinagre. Fer confitura de codony. Aquest vi farà un bon vinagre. Aquesta noia farà una bona metgessa.
1 2 v. tr. [LC] Constituir (una quantitat). Tres i quatre fan set. Les dones feien les tres quartes parts dels habitants.
1 3 v. tr. [LC] Donar existència (a alguna cosa) transformant o transformant-se una altra cosa. Fer d'un enemic un amic. Fer de necessitat virtut. No sé què fer del meu diner.
1 4 v. tr. pron. [LC] Fer-se un mèrit d'alguna cosa.
1 5 v. tr. [LC] Engendrar. Fer un fill a una dona.
1 6 v. tr. [LC] Parir. La gossa ha fet dos gossets.
1 7 v. tr. [LC] Pondre. La gallina ha fet un ou.
1 8 v. tr. [LC] Evacuar 3 1. Fer els orins espessos. Fer una pedra. Fer els esputs sangonosos.
2 1 v. tr. [LC] Formar afaiçonant una matèria. Fer una estàtua en marbre. Una figureta feta de cera.
2 2 v. tr. [LC] per ext. Un home ben fet. No sé pas com ets fet: per no res t'enfades.
2 3 v. tr. [LC] Crear. Déu ha fet el món en sis dies.
2 4 v. tr. [LC] Fer créixer, conrear. En aquest camp, hi farem alfals.
2 5 v. tr. [LC] Una terra, un camp, produir. Aquesta terra fa molt bon blat.
2 6 v. intr. pron. [LC] [MD] Desenvolupar-se. Aquests arbres s'han fet molt. Noi, com t'has fet!
2 7 [LC] dit i fet V. dir¹.
2 8 [LC] dret i fet V. dret².
3 1 v. intr. pron. [LC] Adaptar-se, acostumar-se. Cal fer-se a tot.
3 2 [LC] fer-se amb algú Tractar-se amb algú. No ens fem, no ens tractem.
4 1 v. tr. [LC] Fornir. De cigrons, no us en puc fer sinó una arrova. Feu-me una lliura de sucre.
4 2 v. tr. [LC] Aconseguir, obtenir. Anar a fer llenya, a fer aigua. Fer una basa en el joc de cartes.
4 3 v. tr. pron. [LC] Fer-se un nom, una reputació. Avui m'he fet molts diners repartint propaganda.
5 v. tr. [LC] Arranjar adequadament, preparar. Fer-se un mateix el llit. Aquesta setmana hem de tenir neta i endreçada tota la casa: avui farem les habitacions de davant. Què farem? El cabell o la barba?
6 v. tr. [LC] Realitzar (una acció), efectuar (un moviment), practicar (una operació), causar (un efecte). Fer una bona acció, una mala acció. Fer bones obres. L'has feta bona! Fer-ne una de les seves. Fer una bestiesa. Fer compliments. Fer un jurament, una prometença. Fer una almoina, una caritat. Fer un miracle. Fer una pregunta, una resposta. Fer ús d'alguna cosa. Fer una lectura. Fer una llarga caminada. Fer quatre llegües a peu. Fer una passa, un salt, una tombarella. Fer un badall, un esternut, un sanglot, un sospir. Fer ganyotes, l'ullet. Fer una barretada, una reverència, a algú. Fer un petó, una abraçada, una carícia, un pessic, pessigolles, a algú. Fer la sembra, la collita, la verema. Fer un remei el seu efecte. Fer bé, mal, tort, a algú. Fer mal, un menjar. Fer un crit, un xiscle, un xiulet. Fer soroll, xivarri, brogit, remor. Fer un arbre ombra. Fer una rialla, un plor. Fer efecte, sensació. Fer plaer. Fer goig.
7 1 v. tr. [LC] [ME] Presentar-se (una condició atmosfèrica). Fa vent, pluja, boira. Fa mal temps. Fer una tempesta. Fa bon temps, fa bo.
7 2 v. intr. pron. [LC] [ME] Fer-se fosc. Fer-se de dia.
8 1 v. tr. [LC] Dir¹. Llavors ell va fer: «De cap manera!»
8 2 v. tr. [LC] Una melodia, el dibuix d'una casa, etc., ésser d'una determinada manera. L'himne anglès fa així...
9 v. tr. [LC] Obrar d'acord (amb una prescripció, una comanda, etc.). Fer la voluntat de Déu. Fer algú el seu deure. Fer dieta, dejuni. Fer magre. Fer quarantena.
10 v. tr. [LC] Ocasionar (l'acció expressada per un verb en infinitiu). Fer pintar un moble. Fer fer una cosa. Li vaig fer dir la veritat. Em va fer caure. Fer coincidir els extrems d'una cosa. Fes-li veure que s'equivoca. Feu-li saber la vostra arribada. Em va fer adonar de l'error. Fer afollar una vaca. El va fer agenollar. Fer anar algú pel camí dret. El vent fa bellugar les fulles. Aquests records no feien sinó augmentar el seu dolor.
11 1 v. tr. [LC] Ocasionar que (alguna cosa) s'esdevingui. Feu que ells vinguin. Déu faci que sigui veritat.
11 2 [LC] què ho fa? Com és? Què ho fa que no hagis vingut?
12 1 v. tr. [LC] Causar que (algú o alguna cosa) sigui o esdevingui això o allò. Fer forta una lligada. Fer fonedissa una cosa. Feu-li present això. Poca cosa el fa content. Fer algú president. Fer, algú, hereu el seu nebot. Fer tornar espès un xarop.
12 2 v. intr. pron. [LC] Esdevenir. Fer-se, algú, capellà. Fer-se, un protestant, catòlic. Fer-se d'una comunitat. Fer-se gran. Fer-se vell. Fer-se fort a negar una cosa.
12 3 v. tr. [LC] Creure, suposar que (algú o alguna cosa) és això o allò. Jo el feia més ric que no és. Jo el feia mort. Encara ets aquí? Ja et feia a París, jo.
13 1 v. tr. [LC] Imitar (alguna cosa) en la seva manera d'ésser. Fer el mort. Ell fa el pobre i és el més ric del poble. Fer el generós, el desinteressat.
13 2 v. tr. pron. [LC] Sempre es fa el valent.
14 1 v. intr. [LC] Ésser propi de. Fer brut. Fer pobre, fer ric.
14 2 v. intr. [LC] per ext. El meló fa estiu. Això fa Nadal.
14 3 [LC] fer d'un lloc Ésser-ne característic. Fa molt dels pobles de la costa, això.
15 v. tr. [LC] Acompanyat d'un pronom o d'una locució pronominal neutres, equival a qualsevol verb acompanyat dels seus complements i modificadors, el qual no es vol repetir, o és l'objecte d'una interrogació, etc. Ell ja no hi va mai, i jo acabaré fent el mateix. Què fa? Plora o riu? Dorm o està despert? No ha fet altra cosa sinó plorar. Ell llegeix, però jo no ho faig mai.
16 v. tr. [LC] Mesurar (tant o tant). Aquest recipient fa tres metres cúbics. Aquesta paret fa cent metres de llarg. És molt gros: fa cent quilograms.
17 v. tr. [LC] Haver transcorregut (tant de temps) des d'alguna cosa. Fa quatre anys que està malalt.
18 1 v. intr. [LC] Obrar en una certa manera, ésser actiu. Ell ha fet molt santament. Jo faré a sa voluntat, pel que em diran, segons vegi. Anar fent.
18 2 [LC] fer com Aparentar 2 1. Fer com aquell qui fuig.
18 3 [LC] fer com si Aparentar, donar a entendre. Vaig fer com si entrés. Faré com si m'espantés.
18 4 [LC] fer per Esforçar-se a. Jo he fet per arribar a les set, però no m'ha estat possible.
19 v. intr. [LC] fer de a ) Exercir eventualment el càrrec, l'ofici, etc., d'alguna cosa. Fer de porter. Fer de manyà sense ésser-ho.
19 v. intr. [LC] fer de b ) Exercir eventualment un càrrec, un ofici, les funcions d'algú. Li faig de pare.
20 1 v. intr. [LC] fer a algú o a alguna cosa [o fer per a algú o per a alguna cosa] Convenir-hi, ésser-hi adequat. Això no fa per a tu. Tu no fas per a ella. Això no fa al cas.
20 2 [LC] fer amb alguna cosa Concordar-hi, adir-s'hi. Això que ara dius no fa amb el que m'has dit abans. Això no fa amb allò.
21 1 [LC] fet i fet loc. adv. Al capdavall, comptat i debatut.
21 2 [LC] si fa no fa loc. adv. Aproximadament.
21 3 [LC] fa? Oi². Demà anirem a concert a Vilabertran, fa?
22 [LC] pel que fa a loc. prep. Expressa relacions que denoten relació amb (quelcom), referència a (quelcom). Pel que fa a aquest problema, ja està resolt. Pel que fa a les postres, ja me n'encarregaré jo.