Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: convenir o convindre. En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és convenir.  [...]

La segona persona del singular de l'imperatiu del verb convenir és convén. La segona persona del plural de l'imperatiu del verb convenir és conveniu. Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir la forma corresponent del present de subjuntiu i no la d'imperatiu. Per exemple [...]

. Celebrarem una darrera reunió per prendre els acords definitius. Per fer referència al fet de fer un contracte amb algú o contractar algú, no és adequat el verb celebrar. Així doncs, si es tracta d'arribar a un acord de voluntats, es pot parlar de concertar, convenir, atorgar, acordar, estipular [...]

Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu: tindre o tenir vindre o venir També tenen dues formes d'infinitiu els derivats d'aquests verbs: convenir o convindre, detenir o detindre, mantenir o mantindre, pervenir o pervindre, etc. En els registres formals, però, les formes més generals [...]

un sintagma nominal. Cal tenir en compte, però, que aquesta construcció no és acceptable: ha d'estar introduïda per un altre verb, com ara caldre, convenir o voler. Per exemple: Cal recordar que heu de ser puntuals (i no Recordar que heu de ser puntuals). Convé dir que les jugadores més joves han [...]