FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha perdut la vivor del color o del to original. Les larves d'aquesta eruga són de color blanc esgrogueït. Estava pàl·lid i esgrogueït de cara. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Situació anguniosa, d'extrema necessitat, de qui es veu perdut, sense possibilitat de salvació, si hom no li porta ajut. Es trobava en un bon destret, sense feina i sense casa. Aquests diners us poden treure de molts destrets. En med., situació de gravetat accentuada. Destret [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar alguna passió (en algú). La música l'apassiona. Agafar una passió, una forta afecció, per algú o alguna cosa. El qui s'apassiona pel joc està perdut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encoratjar; l'efecte. Rebeu tot el nostre encoratjament en aquests moments difícils. Paraules, accions, etc., que encoratgen. Amb aquells encoratjaments, el pobre vell recobrà l'ànim perdut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de refer, de reparar, especialment les forces. Aliment que es pren per reparar les forces. Procediment per a reconstruir l'escriptura original d'un acte o contracte destruït o perdut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentir compassió (per algú). Ha perdut en un dia tota la seva fortuna: el compadeixo de debò. Apiadar-se. Em vaig compadir de la seva mala sort. Els malvats han desaprès de compadir-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha perdut tots els queixals o una part. Que té l'aparença d'una mandíbula esqueixalada, a causa de la caiguda d'algunes de les seves pedres. Una paret, una torre, esqueixalada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emanació de certes substàncies que constitueix llur fragància característica. L'aroma del cafè. Aquesta canyella ha perdut la seva aroma. Olor agradable. Flor de l'aromer. Borleta que imita la flor de l'aromer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preparació de certes substàncies pel foc. La cuita de la porcellana. Porció d'una d'aquestes substàncies que es prepara o cou en una vegada. Una cuita de xocolata, de caramels. S'ha perdut tota la cuita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banc llarg amb respatller ample. Asseguts a l'escó, prop de la llar. Lloc d'un parlament on s'asseuen els parlamentaris. Els escons dels diputats. Representació obtinguda en unes eleccions. La dreta ha perdut molts escons. [...]
