La lletra ç (ce trencada) és una de les grafies que representen el so de la essa sorda (com el de sac o peça). Altres grafies que representen aquest so són s, ss i c.
Es pot trobar ç:
a l'interior de mot davant les vocals a, o, u: peça, llençol, traçut, etc.
a final de mot: braç, veloç [...]
'persona que practica màgia'; diferent de mac, 'pedra petita'), reg ('irrigació'; diferent de rec, 'solc') tuàreg, zig-zag; Hug, etc.
Els mots acabats en -agog: pedagog, demagog, etc.
2. Darrere de vocal àtona o consonant es poden seguir aquestes orientacions:
En general els mots s'escriuen amb c [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
s'aplica a noms que expressen quantitat. La temperatura mitjana d'aquest estiu ha estat de 25 °C. El preu mitjà dels pisos de lloguer ha baixat. Que té el punt d'articulació entre la part posterior i l'anterior de la cavitat bucal. Que s'articula amb una posició de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Líquid incolor, volàtil i inflamable, un dels productes de la fermentació vinosa, que contenen el vi, la cervesa i altres líquids fermentats. Licor obtingut de la destil·lació. Alguns alcohols s'obtenen per procediments industrials. alcohol desnaturalitzat Alcohol [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sequera i s'escampa amb facilitat, sovint naturalitzada als sorrals de les platges i en altres indrets poc freds (Carpobrotus edulis i C. acinaciformis). bàlsam blanc Crespinell blanc. bàlsam emparrador Planta enfiladissa de la família de les basel·làcies, de fulles ovades [...]
El so inicial de cap o de quilo es representa amb c o qu segons la vocal que aparegui al darrere:
s'escriu c davant a, o, u: casa, coure, acústica, evacuar, cueta, etc.
s'escriu qu davant e, i: queixal, quilo, quinta, aquell, etc. (c sona diferent davant e, i: cel, cinema)
Cal tenir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de despendre; l'efecte. Esquiveu vanes despeses. Ha fet una gran despesa de forces, d'energia. Ha estat una despesa de temps ben malaguanyada. La despesa de carbó d'una màquina. Allò que val el que hom s'ha procurat, ha consumit. Fer despeses supèrflues. Les [...]
En els casos de sigles que es llegeixen lletra per lletra, cal pronunciar el nom de cada lletra d'acord amb la fonètica catalana. En el cas de la c, es pronuncia com una s sorda (com la c de cirera), i no amb el so de la c castellana. Per exemple:
PSC (pe-essa-sé, i no pe-esse-cé)
CDR (se-de-érra [...]
donés, donessis, donés, donéssim, donéssiu, donessin
Cal tenir en compte que, en els registres formals, no són acceptables les formes velaritzades que s'han desenvolupat en alguns parlars: donc, dongui, dongués, etc.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.3 [...]
