v tr amer [ahorcar] penjar, enforcar.  [...]

[Se conjuga como: acordar] v tr 1 penjar, suspendre. Colgar un espejo en la pared, penjar un mirall a la paret. Colgar una lámpara de un clavo, penjar un llum en un clau. 2 [tender] estendre. Colgar la ropa, estendre la roba. 3 [el teléfono] penjar. 4 inform [programas, ficheros] penjar. 5 [...]

v tr 1 penjar, enforcar. 2 fig [hábitos, libros] penjar, abandonar. 3 a la fuerza ahorcan per força els pengen. 4 ¡que me ahorquen si...! que em pengin si...!v pron 5 penjar-se. Se suicidó ahorcándose, es va suïcidar penjant-se. 6 ahorcarse de (o en) penjar-se en (o a). Ahorcarse de un árbol [...]

v tr 1 [elevar] guindar. 2 [ahorcar] penjar.  [...]

v intr 1 penjar. Las hojas penden del árbol, les fulles pengen de l'arbre. 2 pop i p fr dependre. Esto pende de las circunstancias, això depèn de les circumstàncies. 3 fig [pleito, negocio] penjar, estar pendent. 4 pender de un hilo (o de un pelo) aguantar-se per un fil (o per un pèl).  [...]

m 1 hist [capotillo] gramalleta f. 2 hist [letrero] inscripció f (o rètol) d'acusació. 3 fig [mala fama] penjament. 4 colgar (o poner) el sambenito penjar, posar un capell, posar (o fer) un bon capçal. Me han colgado el sambenito de tramposo, m'han penjat d'ésser trampista (o m'han posat un capell [...]

[Se conjuga como: acordar] v tr 1 rebolcar. 2 [en un examen] penjar. v pron 3 rebolcar-se. Revolcarse por el suelo, rebolcar-se per terra. 4 fig [de risa] trencar-se, cargolar-se.  [...]

v intr 1 [gruñir un animal] grunyir. 2 [sacudirse un animal] reguitnar. 3 [la falda] penjar. La falda le respinga de un lado, la faldilla li penja d'un costat. 4 fig i fam [resistir] fer el (o la) ronsa, fer el ronso. 5 fig i fam [refunfuñar] rondinar.  [...]

-da adj 1 [participio pasado de colgar] penjat -ada, suspès -esa. 2 [ahorcado] penjat -ada. 3 dejar colgado fig i fam deixar penjat, penjar. 4 quedar colgado fig i fam quedar penjat, quedar-se a l'escapça, quedar (o restar) amb un pam de nas. adj i m i f 5 fam [drogado] penjat -ada.  [...]

m 1 [vestido] hàbit. 2 [costumbre] habitud f, hàbit, costum. Es una persona de buenos hábitos, és una persona de bons hàbits. 3 [de los religiosos] hàbit. 4 ahorcar (o colgar) los hábitos fig i fam penjar els hàbits. 5 el hábito no hace al monje fig l'hàbit no fa el monjo. 6 tomar el hábito rebre [...]