De vegades quan s'afegeix un pronom feble a una forma verbal es creen combinacions pròpies de la llengua oral, que no són adequades en els registres formals.

Quan es volen reproduir per escrit aquestes combinacions col·loquials es poden produir canvis ortogràfics, com ara la pèrdua de la consonant final del verb, la modificació de la forma del pronom feble o l'addició d'una vocal de suport al verb. Per exemple:

Vull di-us-el (en lloc de dir-vos-el).
Va, aturem's-hi ara (en lloc de aturem-nos-hi).
Jo crec que sí que ens e sent (en lloc de ens sent).

Un cas de combinació de dos pronoms que cal tenir en compte és quan el primer pronom acaba amb s i a continuació hi ha el pronom en, i aquesta combinació precedeix o bé una forma verbal començada amb vocal o hac o bé el pronom hi. En aquest cas, en general el pronom en adopta la forma n', tot i que també es pot mantenir la forma en, d'acord amb els parlars que així ho pronuncien. Per exemple: