Resultats de la cerca frase exacta: 32
|
1.
socórrer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar ajut (a algú) en un perill, en una necessitat. Si caic a l'aigua, qui em vindrà a socórrer? Socórrer els pobres, els indigents. Socórrer una ciutat assetjada. [...]
|
|
2.
socórrer
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com córrer.
[...]
|
|
3.
socórrer
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr socorrer. [...]
|
|
4.
socórrer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ajudar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
socorrer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr socórrer. Socorrer a un amigo empobrecido, socórrer un amic empobrit. [...]
|
|
6.
socors
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de socórrer, ajut donat a algú en un perill, en una necessitat. Donar, prestar, socors a una ciutat assetjada. Demanar socors. Socors! Crit de socors. Venir en socors dels assetjats. Una nau de socors. [...]
|
|
7.
indigent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de les coses més necessàries a la vida. Una família indigent. Un indigent. Socórrer els indigents. [...]
|
|
8.
benefactor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa bé a altri. Jenner fou anomenat benefactor de la humanitat. Per les ànimes dels benefactors. Vam trobar una benefactora que ens va socórrer. [...]
posta
|
|
9.
germandat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de germans d'una família. Quina germandat més mal avinguda! Associació benèfica, especialment per a socórrer els seus membres en cas de malaltia. Antigament, federació de municipis amb finalitats d'interès general, sobretot el manteniment de l'ordre i la [...]
|
|
10.
desgraciat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té desgràcia o mala sort. He estat desgraciat en aquesta empresa. És un home desgraciat en el joc. Una empresa desgraciada. Un cas desgraciat. Que pateix una desgràcia o desgràcies. Desgraciat de l'home que no creu en res. Cal socórrer els desgraciats, els [...]
|
posta
1 1 f. [LC] Lloc on hom es posa, especialment a l'aguait. Posar-se a la posta. Estar-se a la posta.
1 2 f. [DE] Lloc en què un soldat exerceix una missió de vigilància.
1 3 [LC] fer la posta en un indret Estar-s'hi a l'aguait.
1 4 f. [DE] Badia, port, etc., on van a ancorar les naus de guerra que, sota el comandament d'un cap, estan prestant un servei.
1 5 f. [AGP] [LC] Lloc on es deixa calat un ormeig. Deixar les xarxes en posta.
2 1 f. [HIH] [TRG] En el servei de comunicacions fet amb cotxes, lloc on es feia parada per canviar els cavalls. L'altra posta era a cinc llegües.
2 2 f. [HIH] [LC] Servei de comunicacions que es feia amb cotxes de cavalls. Viatjar en posta. Trametre una cosa per la posta.
3 f. [JE] [LC] Aposta 2. De quants euros és la posta mínima? Doblar la posta.
4 1 f. [LC] [ZOA] Acció de pondre o pondre's; l'efecte. La posta dels ous. La posta del sol. El sol se'n va a la posta. A posta de sol.
4 2 f. [AGR] [LC] [ZOA] Període durant el qual els ocells ponen.
4 3 f. [AGR] [LC] [ZOA] Conjunt d'ous postos en un període determinat.
5 [LC] a posta loc. adv. Deliberadament. Fer una cosa a posta.