Portar ajut (a algú) en un perill, en una necessitat. Si caic a l'aigua, qui em vindrà a socórrer? Socórrer els pobres, els indigents. Socórrer una ciutat assetjada.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com córrer.  [...]

v tr socorrer.  [...]

ajudar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de socórrer, ajut donat a algú en un perill, en una necessitat. Donar, prestar, socors a una ciutat assetjada. Demanar socors. Socors! Crit de socors. Venir en socors dels assetjats. Una nau de socors. [...]

Mancat de les coses més necessàries a la vida. Una família indigent. Un indigent. Socórrer els indigents. [...]

Que fa bé a altri. Jenner fou anomenat benefactor de la humanitat. Per les ànimes dels benefactors. Vam trobar una benefactora que ens va socórrer. [...]

Conjunt de germans d'una família. Quina germandat més mal avinguda! Associació benèfica, especialment per a socórrer els seus membres en cas de malaltia. Antigament, federació de municipis amb finalitats d'interès general, sobretot el manteniment de l'ordre i la [...]

Que té desgràcia o mala sort. He estat desgraciat en aquesta empresa. És un home desgraciat en el joc. Una empresa desgraciada. Un cas desgraciat. Que pateix una desgràcia o desgràcies. Desgraciat de l'home que no creu en res. Cal socórrer els desgraciats, els [...]