171.
dimensió
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 mida(esp. lineal) mesura format(es diu solament d'un llibre, periòdic, etc.) 2 Dimensions, en pl. grandàriao grandor proporcions magnitud estatura(es diu sols del cos humà) talla, íd. capacitat. Una sala de gran capacitat. Cp. mòdul, calibre Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
172.
vasculitis
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
produir-se en qualsevol territori i afectar vasos de diferent natura i calibre, i posseir característiques histopatològiques variables amb predomini necrosant o bé granulomatós. L'espectre clínic és molt ampli i inclou malalties de curs ràpidament fatal, si no són tractades adientment, i malalties cutànies [...]
|
173.
displàsia fibromuscular
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Malaltia vascular no inflamatòria, no arterioescleròtica, de causa desconeguda, que es manifesta habitualment durant la tercera o quarta dècada de la vida, per bé que hom n'ha descrit casos infantils, que afecta artèries de calibre mitjà i gran, com ara les artèries renals, caròtides, axil·lars i [...]
|
174.
arteritis
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
, infeccions). L'afectació de les artèries pot ésser localitzada o generalitzada, i pot atènyer qualsevol territori arterial (aorta, artèries de calibre gran, mitjà o petit). El terme pot ésser sinònim de vasculitis o d'angiïtis en alguns casos. [...]
|
175.
hemangioblastoma
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Tumoració formada per una xarxa de conductes vasculars anastomitzats, irrigada per vasos sanguinis de calibre més gran, que conté cèl·lules estromàtiques vacuolades o escumoses d'aspecte epitelioide. Es localitza preferentment en el cerebel, la medul·la espinal, els nervis òptics, les arrels [...]
|
176.
interval nominal
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Conjunt de valors compresos entre dues indicacions extremes arrodonides o aproximades, que s'obté per a una posició particular dels comandaments d'un instrument de mesura o d'un sistema de mesura i que serveix per designar aquesta posició. [...]
|
177.
quist ossi aneurismàtic
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
tot, dins de la paret d'una artèria de calibre gran. Radiològicament mostra una expansió excèntrica de l'os, amb erosió i destrucció de la cortical i una petita zona de formació periòstica d'os nou. Macroscòpicament es tracta d'una massa hemorràgica esponjosa recoberta d'una closca fina d'os reactiu [...]
|
178.
canó
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
curt per a tirar granades i metralla. morter, canó de gros calibre, curt, de tir quasi vertical. bombarda(ant.), canó de tirar bombes. mortereto masclet, morter petit usat per a fer salves. espingarda(ant.), canó d'artilleria de petit calibre. colobrina, espècie de canó petit, antic (s. XVI-XVII). [...]
|
179.
fons d'ull albínic
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
xarxa vascular coroidal i, a sobre d'ella, els vasos de la retina, que es distingeixen dels coroidals per llur precisió, un calibre menor i un curs menys flexuós. Tant els vasos coroidals com els retinals destaquen ben foscos sobre el color rosat del fons, per raó de l'escleròtica blanca que es [...]
m [o f] 1 color. 2 art color, colorido, coloración f. El millor d'aquest quadre és el color, lo mejor de este cuadro es el color. 3 [de la cara] color. 4 mús colorido [orquestal]. 5 fig [caràcter aparent] color. Pintar amb colors tràgics, pintar con colores trágicos. 6 fig [qualitat peculiar] color. El color de les festes populars, el color de las fiestas populares. 7 fig [aparença enganyosa] color. Sota color de bondat, so color de bondad. 8 agafar (o prendre) color tomar color. 9 canviar (o mudar) de color fig cambiar (o mudar) de color. 10 color advertidor [dels animals] color de defensa. 11 color d'ala de mosca (o de gos com fuig) color ala de mosca. 12 color heràldic heràld color heráldico. 13 color local color local. 14 colors complementaris fís colores complementarios. 15 colors nacionals colores nacionales. 16 color trencat color quebrado. 17 de color [negre] de color. Una cantant de color, una cantante de color. 18 de color de rosa fig de color de rosa. 19 de colors de colores. Papers de colors, papeles de colores. 20 de colors trencats [pàl·lid] quebrado de color. 21 donar color [pintar] dar color. 22 en color [fotografia, pel·lícula] en color. 23 fer-ne de tots colors fig i fam hacerlas de todo tipo (o de todo calibre). 24 fer posar de tots colors (o fer pujar els colors a la cara) poner colorado, sacarle los colores a la cara. 25 haver-ne vistes de tots colors fig i fam estar curado de espantos. 26 ja n'hi ha prou d'aquest color! ¡hasta ahí podíamos llegar! 27 no conèixer el color d'una cosa no conocer una cosa ni por el forro. 28 passar-ne de tots colors (o veure'n de tots colors) fig i fam pasarlas moradas, pasarlas negras, pasar las de Caín. 29 perdre el color perder el color, palidecer. 30 pujar a algú els colors a la cara salirle los colores a la cara, subírsele el pavo. 31 sota color de so color de, socolor de. 32 tenir bon (o mal) color fig tener buena (o mala) pinta. 33 tenir bons colors (o un color sa) estar como una rosa. 34 tornar-se de tots colors (o de mil colors, o de cent mil colors) fig i fam ponerse de todos los (o de mil) colores. |
180.
compàs
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
compás de vara. 15 compàs partit (o de dos per dos, o de C partida) mús compás mayor. 16 compàs per a interiors compás de calibre. 17 compàs ternari mús compás ternario. 18 marcar (o portar) el compàs marcar (o llevar) el compás. [...]
|