acabarà malament.
Ara bé, l'expressió que indica ocupar-se o preocupar-se d'algú o d'alguna cosa és cuidar-se de, i no cuidar de. Per exemple:
Ell es cuidarà d'enllestir els últims detalls de la festa sorpresa (i no Ell cuidarà d'enllestir).
Quan surti de la feina ha de cuidar-se del nebot durant unes [...]
arriben aquest cap de setmana a la ciutat.
Per anomenar el ninot que presideix la festa se sol parlar del rei Carnestoltes.
Aquestes denominacions s'escriuen en majúscula quan fan referència a la festivitat en concret, mentre que es fa servir la minúscula quan s'utilitzen com a nom comú, cas en [...]
En tots els parlars, llevat de la major part del valencià, la erra gràfica final dels mots aguts no se sol pronunciar encara que vagi seguida de la marca de plural -s. Per exemple:
clar, clars (pronunciats cl[á], cl[á]s, però clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple)
sopar (pronunciat [...]
, etc. Però la forma aniversari s'utilitza especialment per fer referència a l'aniversari del naixement d'una persona: L'aniversari de la Clara és el 20 de maig.
L'onomàstica o sant al·ludeix a la festa del sant o santa del nom. Per tant, en una frase com En Jordi celebra l'onomàstica el 30 de novembre [...]
vocal i consonant o entre consonant i vocal es pot trobar:
s: dansa, entotsolat, festa, gespa, molsa, tsar, etc.
ss en mots començats per sots- i trans-: sotssecretari, transsiberià, etc.
c davant de e, i: enciam, sincer; Marcel, Mercè, etc.
ç davant de a, o, u: cançó, força, forçut, llençol [...]
festa súper!
Han llogat un apartament amb unes vistes súpers.
Les teves vambes noves són súper!
Finalment, quan és un adverbi, súper modifica un verb. Per exemple:
Els nanos s'ho han passat súper al parc!
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (11.2d i 11.6a)
[...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de més i mes.
S'escriu més en els casos següents:
quan és un adverbi amb el significat de 'major grau o [...]
és poc temps.
3. Destinació o finalitat. Per exemple:
L'oli és per a tu.
Els globus són per a la festa.
4. Finalment, l'expressió fer per a ('ser adequat'). Per exemple:
Aquest noi no fa per a tu.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.5.4c)
[...]
Les formes hivernació i hibernació (i els verbs hivernar, hibernar) tenen significats diferents.
El terme hibernació té els significats següents:
1. Designa el conjunt de fenòmens biològics provocats per l'hivern en la major part dels homeoterms i en alguns mamífers i ocells, i que serveixen [...]
conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major [...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.