'estalviar equívocs que puguin induir a pensar que es tracta d'un servei eròtic, s'ha desestimat com a alternativa el calc de l'anglès, línia calenta, tot i que és d'ús freqüent, tant en català com anàlogament en castellà. El sintagma proposat és línia permanent, que és semànticament més adequat, atès que fa [...]
La paraula jefe és un castellanisme que alguns parlants han adaptat tot pronunciant quefe.
En català disposem de la forma cap, que fa referència precisament a la persona que ocupa un lloc de preferència, que presideix altres persones o que té la responsabilitat de la feina que fan. Per tant [...]
la llengua general que s'han difós especialment en àmbits de divulgació, com ara els mitjans de comunicació. Tot i que probablement se n'ha estès l'ús per influència de les formes equivalents castellanes (repunte i repuntar), poden considerar-se extensions de significat de repuntar a partir de l [...]
La preposició malgrat és un nexe concessiu i es fa servir per introduir una causa que va en contra d'un fet però que no n'és pas impediment. Pot anar seguida d'un sintagma nominal, una oració d'infinitiu o bé una subordinada introduïda per la conjunció que. En aquest últim cas, tot i que hi ha una [...]
conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major [...]
Les preposicions a i en poden introduir un complement de lloc. En general són possibles les dues preposicions, tot i que la preferència per l'una o l'altra sol dependre de l'element que introdueix i del tipus de verb.
1. Davant de la majoria de determinants, d'un quantificador o d'un [...]
(amb el significat de 'proposar'), mirar (amb el significat de 'procurar'), pregar o provar, la preposició de és obligatòria. Per exemple: M'han dit d'anar-hi tot sol, Heu de provar de fer-ho avui.
En canvi, els verbs veure i sentir, usats com a verbs de percepció, no poden dur la preposició de [...]
Fitxa
6724/4Darrera versió: 25.03.2021
Títol
caure/tirar al terra o a terra?
collir/agafar del terra o de terra?
Resposta
En català, per expressar la idea de moviment fins al contacte amb el paviment, es fa servir la construcció a terra quan va precedida de verbs que tenen un valor direccional, com ara caure, tirar o llançar, anar-se'n, arribar, etc. Paral·lelament, per expressar el moviment d'aplegar objectes del paviment, com ara collir, recollir o agafar, s'usa la forma de terra.
No és adequat, doncs, l'ús d'aquestes construccions amb l'article (és a dir, al terra o del terra). Per exemple:
El noi anava despistat i va caure a terra. Cull els pantalons de terra.
En posició final no absoluta, la essa es pot pronunciar sorda o sonora. Tot depèn del mot que vingui a continuació:
Es pronuncia sonora si va seguida d'un mot que comença amb un so sonor (ens mira); també és sonor el so de la s corresponent als prefixos seguits de vocal (transatlàntic) i dels [...]
)
Finalment, hi ha una sèrie de quantitatius que demanen obligatòriament l'ús de la preposició de: gens, gota, tot (usat com a quantitatiu) i les expressions una mica, un xic, un munt, un tros, un quilo, etc. Per exemple:
No tinc gens de temps.
No té gota de febre.
Té tot de rampoines a l'armari.
Posa-hi [...]
Els adjectius pròxim, pròxima i proper, propera són sinònims i indiquen localització espacial i temporal ('el primer a presentar-se en l'espai, en el temps o en l'ordre lògic'). Poden aparèixer anteposats o posposats al nom que acompanyen, tot i que és més habitual que se situïn davant del nom [...]
Fitxa
6724/4Darrera versió: 25.03.2021
Títol
caure/tirar al terra o a terra?
collir/agafar del terra o de terra?
Resposta
En català, per expressar la idea de moviment fins al contacte amb el paviment, es fa servir la construcció a terra quan va precedida de verbs que tenen un valor direccional, com ara caure, tirar o llançar, anar-se'n, arribar, etc. Paral·lelament, per expressar el moviment d'aplegar objectes del paviment, com ara collir, recollir o agafar, s'usa la forma de terra.
No és adequat, doncs, l'ús d'aquestes construccions amb l'article (és a dir, al terra o del terra). Per exemple:
El noi anava despistat i va caure a terra. Cull els pantalons de terra.