FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fornir d'aliment o de pastura (algú o alguna bèstia). Fornir d'aliment (un ocell, un infant, una persona gran, etc.), ficant-l'hi a la boca. Últimament ha perdut molt i l'hem de péixer. Fornir (d'aliment) un infant, una persona gran, etc., ficant-l'hi a la boca. La mare li [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Situació en què es produeix una relació de competició i alhora de cooperació entre individus que ocupen posicions similars en una estructura de divisió del treball integrada. Relació entre dues espècies quan comparteixen un mateix aliment, i l'una s'aprofita [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cometre adulteri. Desnaturalitzar (una substància, un aliment, un medicament, etc.), mesclant-hi una substància estranya. Adulterar la farina amb barita. Fer impur, viciar. Comportaments que adulteren l'acció política. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que aromatitza. Substància que, aplicada en petita quantitat, aporta una aroma a un aliment, una beguda, un cosmètic, etc., o bé en millora i en reforça l'aroma existent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té algun sabor. Que, com a component d'un aliment, influeix en el seu sabor. Emprat per a modificar el sabor dels aliments, s'aplica a un additiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmetre (un aliment) a temperatures controlades i relativament suaus per tal de destruir-ne els gèrmens patògens sensibles a la calor i millorar-ne la conservació, sense alterar les qualitats organolèptiques i nutritives. [...]
